Martí Raurich, el soci del Kids&Us Manresa que viurà "El Somni" de l'ACB

No ha estat fàcil, però finalment ho ha aconseguit, Martí Raurich ha estat el primer guanyador de "El Somni", el nou projecte que impulsa la Fundació del Bàsquet Manresa que permet que un jugador no professional pugui viure una pretemporada envoltat dels jugadors del primer equip del Kids&Us. Un procés de selecció dur, fins al punt de coincidir en gairebé tots els punts amb els que seguiran els jugadors professionals dilluns vinent, dirigit pel cos tècnic del primer equip manresà, i que tenia el condicionant d'haver d'amotllar-se a les necessitats d'un tècnic tan exigent com Diego Ocampo.

Raurich iniciava la maratoniana jornada matinal carregat d’emoció, amb ganes d’afrontar una experiència que ell mateix qualificava "d’única" en un pavelló que coneix bé, ja que és soci del club i sempre que pot es desplaça per animar l’equip. Sembla, doncs, que hi havia pocs candidats més indicats que l’anoienc per conviure durant una setmana amb els que són els seus referents, i que gràcies a aquest projecte de la Fundació del Bàsquet Manresa es convertiran en companys.

De fet, tant Raurich com la desena de candidats que eren ahir al Nou Congost van poder veure a tot just un parell de metres alguns dels jugadors del primer equip, que durant la setmana ja visiten el Congost per ultimar la seva posada a punt abans d’una pretemporada que, amb un tècnic exigent com Diego Ocampo, es preveu dura. Pierre Oriola va ser un d’ells. El pivot targarí del Kids&Us Manresa va protagonitzar un dels moments més entranyables de la jornada saludant un per un tots els participants d’"El Somni".

Il·lusió i moltes ganes

Abans i tot de començar les proves, Raurich ja havia explicat que per a ell el simple fet de ser al Congost era "un gran orgull" per a ell, i malgrat que se centrava a gaudir de l’experiència tot el que es pogués, no amagava la seva ambició abans i tot de conèixer el nivell dels seus rivals, que al final de l’entrenament els va acabar convertint en veritables companys. "El que més m’agradaria de ser l’escollit seria el fet de poder entrenar i competir amb gent molt bona, ja que és la millor manera de continuar millorant" reconeixia.

Una mentalitat amb la qual venien molts dels altres participants de la prova com Roc Casas o Arnau Iglesias, que eren juntament amb el guanyador els tres finalistes que el cos tècnic del Kids&Us Manresa havia seleccionat. Iglesias arribava carregat d’emoció i ganes de demostrar que tenia més il·lusió que ningú per gaudir de l’experiència, tot i que ell mateix reconeixia que no es trobava en el millor moment de ritme. Un aspecte que va acabar sent molt important de cara a ser, o no, l’escollit. Sobretot combinat amb la seva condició de jugador imponent des d’un punt de vista físic.

A les seves antípodes -en qüestió d’alçada- s’hi trobava Casas, que era amb diferència el jugador més baix d’entre els candidats, però que venia en un millor moment quant al fons físic. El jove jugador de Pineda de Mar també era un dels seguidors incondicionals del Kids&Us, ja que "és l’equip que ha seguit sempre la meva família, m’ho han passat a mi, i realment puc dir que és el que més m’agrada veure de l’ACB, així que no hi havia millor lloc on viure aquesta experiència".

Buscant un "perfil Manresa"

Aquesta primera edició de "El Somni" va deixar molt satisfet el club, ja que com el mateix Flores va transmetre als jugadors abans de comunicar-los, tots ells havien demostrat "una capacitat tècnica que els permetia competir a un bon nivell". I el més important de tot, que la seva funció no era la d’escollir el millor jugador, sinó trobar aquell perfil que millor encaixava en un estil de joc tan característic com el del primer equip del Kids&Us Manresa.

De fet, aquesta ha estat la clau que ha desencallat el procés de decisió final. Com ha compartit el mateix Flores, "el Roc ha mostrat molt bones aptituds tècniques, però hem de tenir en compte que entrarà en dinàmica d’un equip ACB, i la seva alçada el descarta. En el cas de l’Arnau, em sembla que un jugador gran en un equip com el nostre pot patir molt més, es queda petit per ser un jugador gran a l’ACB i segurament no té la capacitat per defensar jugadors exteriors". És per això que "el Martí Raurich és el jugador que, sota aquestes circumstàncies, s’adapta millor a poder entrenar amb un primer equip".

Un èxit per la Fundació

Ander Mirambell, gerent de la Fundació del Bàsquet Manresa, va valorar com un "èxit" la primera edició de "El Somni". "A Manresa portem la resiliència, el sacrifici, l’esforç i les segones oportunitats a l’ADN, i trobar-se amb un entrenador com el Diego, que creu en aquests projectes, és com un eclipsi que l’han fet espectacular".

Mirambell també definia com "un escenari perfecte" el fet d’haver trobat uns participants que "han tingut una gran capacitat d’esforç, sacrifici i companyonia, combinat amb el sacrifici dels entrenadors del primer equip, que han ofert la màxima intensitat".

Subscriu-te per seguir llegint