La petjada inesborrable de Xevi Pujol a Manresa: «Estic convençudíssim que triomfarà al Barça»

Parlar amb qualsevol manresà o manresana sobre Xevi Pujol (Manresa, 1990) significa posar sobre la taula el nom d’un dels principals artífexs de les grans alegries esportives que s’han viscut a la capital del Bages durant els darrers anys. L’arquitecte dels miracles, el constructor de plantilles pràcticament irrepetibles i el descobridor de diversos dels grans talents actuals del bàsquet europeu, a qui va canviar la vida. Una dedicació total a l’esport de la pilota taronja i una persona que va arribar de ben jove al Nou Congost per donar un cop de mà a Jaume Ponsarnau i al seu cos tècnic, i que va marxar del pavelló manresà consolidat com un dels millors directors esportius del bàsquet continental malgrat la seva joventut.

Ja fa una dècada i mitja que Pujol va entrar al primer equip del Kids&Us Manresa. Abans, als anys 90, havia jugat a les categories inferiors del BCiUM, i el 2007 va viure les primeres experiències a les banquetes de l’Escola Joviat, on va acabar sent coordinador del bàsquet femení. Amb Jaume Ponsarnau com a entrenador i arran de la baixa d’un delegat, tant Gerard Barbé com ell van fer el salt al sènior després de la seva tasca al bàsquet formatiu. «Li vam proposar que entrés com a becari i ens ajudés a fer coses. Va veure en el bàsquet una forma de vida i una passió», explica a SPORT l’actual entrenador del Surne Bilbao Basket.

«Tant amb Ponsarnau com amb Borja Comenge, Pujol estava a l’entorn del primer equip, però pràcticament per amor a l’art. Seguía els partits, feia una mica d’scouting, alguna tasca de vídeo i, des que va deixar de ser jugador, sempre li havia agradat aquesta faceta tècnica, que ja havia demostrat tant com a entrenador de base com en el femení», desgrana Damià Badia, cap de comunicació del Kids&Us Manresa i amic de Pujol.

«Recordo partits en què ens pujava als periodistes les estadístiques del partit. La seva gran obsessió era poder dedicar-se al món del bàsquet», recorda el periodista d’El Ganxo, Carles Jódar.

Els inicis a la banqueta del Nou Congost

La temporada 2014-15 està marcada com una de les més transcendents del nou director esportiu blaugrana. Pedro Martínez va tornar a fer-se càrrec del conjunt manresà 20 anys després, i Pere Romero, nou secretari tècnic aquella temporada, va apostar per Xevi Pujol com a integrant del cos tècnic de l’entrenador català, així com per un Marc Estany que aquella campanya exerciria com a delegat del primer equip.

La relació entre Estany i Pujol és molt estreta tant en l’àmbit personal com professional. De fet, Estany serà aquesta nova temporada membre del cos tècnic d’Aleksander Sekulic al Barça.

Des d’aquella temporada, Pujol va acompanyar a la banqueta entrenadors com Ibon Navarro, Joan Peñarroya, Aleix Duran o Diego Ocampo. Per al tècnic gallec, «Pujol va ser clau en aquell play-off d’ascens a l’ACB. Tant ell com Estany em van ajudar moltíssim, perquè en tres dies vam preparar un partit per poder pujar a la Lliga Endesa», va explicar Ocampo a aquest diari en una entrevista recent.

Pujol s’estava formant al costat d’alguns dels millors entrenadors nacionals i, potser per a moltes persones, el pas professional que va fer el 2020 podia semblar sorprenent.

El salt a la direcció esportiva

El club va decidir no renovar Román Montañez com a director esportiu i, tot i que la seva trajectòria semblava encaminada a continuar a les banquetes i fer el salt com a primer entrenador, Pujol va ser el seu substitut.

«Va ser un canvi molt natural. Xevi sempre ha estat molt analític, amb una gran capacitat de planificació i s’ha preocupat de tot allò que va més enllà del que passa a la pista», admet Badia.

«Sempre ha tingut aquesta inquietud pels entorns dels jugadors, per com es comportaven fora del parquet i, en definitiva, per saber tot el que envolta l’equip i no quedar-se només en l’apartat tàctic», afegeix.

El salt als despatxos ja era una realitat, amb Pedro Martínez ocupant de nou la banqueta del Nou Congost.

Una plantilla irrepetible

A la temporada 2020-21, el Bàsquet Manresa es va quedar a una victòria de poder disputar el play-off de la Lliga Endesa. Makai Mason o Scott Eatherton van ser alguns dels jugadors més destacats d’aquell curs, en què la permanència es va aconseguir amb molta solvència.

Després d’aquella temporada, ni el més optimista s’hauria imaginat el que estava per arribar, amb la confecció d’una plantilla que ja és considerada una de les millors de la gairebé centenària història del club del Bages.

Pujol va descobrir a l’Orleans francès un Chima Moneke que la temporada 2019-20 havia jugat a la segona divisió francesa. Va fitxar Joe Thomasson, que havia fet una temporada interessant a l’Hapoel Galil Gilboa israelià. A més, i després d’haver debutat a l’Eurolliga, va convèncer Ismael Bako perquè arribés al Nou Congost.

Tot plegat, amb un d’aquells encerts en què el coneixement del mercat i una mica de sort es van combinar per aconseguir el fitxatge d’un dels actuals millors jugadors del continent: Sylvain Francisco.

El conjunt manresà havia apostat per l’arribada de Vasa Pusica, un base serbi que no va arribar a debutar amb l’equip català per una lesió de genoll. En el seu lloc va arribar el director de joc francès, inicialment amb un contracte temporal. Aquest estiu, Francisco ha signat amb el Panathinaikos per a les pròximes tres temporades per un total de 10 milions d’euros nets.

Aquella temporada 2021-22, l’aleshores Baxi Manresa va disputar la Copa del Rei de Granada i també els quarts de final del play-off de l’ACB. Però, sens dubte, un dels moments més especials que l’afició manresana encara recorda amb un somriure va ser la participació a la Final Four de la FIBA Basketball Champions League.

Després d’eliminar l’Unicaja per la via ràpida als quarts de final, els manresans van aconseguir el bitllet per a una final a quatre que es va disputar a Miribilla. El pavelló bilbaí es va tenyir de vermell davant d’un desplaçament sense precedents de l’afició catalana.

A les semifinals, Pedro Martínez i el seu equip van derrotar el Riesen Ludwigsburg per 55-63. A la final, però, el Lenovo Tenerife els va despertar del somni i es va imposar per 87-98. Un cop molt dur en aquell moment, però que amb el pas dels anys ha quedat difuminat per la gran gesta del conjunt manresà i aquell subcampionat, que continua sent un dels grans fets de la història del club.

«Va ser una bogeria d’any»

«Es van alinear tots els planetes. Jugadors divertits, carismàtics, que van connectar molt bé amb una afició que, arran de l’ascens a l’ACB el 2018, continuava creixent».

«A nivell intern va ser una bogeria d’any. Es van haver d’aturar les firmes d’autògrafs i les salutacions als amics perquè no paràvem. Tinc pocs vídeos que em facin emocionar i fins i tot plorar, però un és des de dins de l’autocar, a Bilbao, arribant a Miribilla amb tota l’afició i tota la marea vermella».

«Allò va ser una fita i vaig tenir la sort de ser-hi i viure-ho. Tant de bo es pugui repetir, però sabem que és difícil i que allò va ser una gesta enorme», recorda Badia.

Més encerts a Manresa i el salt a l’Eurolliga amb el Baskonia

Pel Nou Congost van continuar desfilant jugadors com Brancou Badio, Devin Robinson, Jerrick Harding, Martinas Geben, Derrick Alston Jr. o Cameron Hunt.

Durant la seva etapa com a director esportiu, el Kids&Us Manresa va disputar tres Copes del Rei, dos play-offs de la Lliga Endesa i aquell històric subcampionat continental.

Pedro Martínez va fer les maletes rumb a València l’estiu del 2024, i l’aposta per Diego Ocampo en la seva segona etapa al Nou Congost va ser un altre encert de Pujol i de la seva intuïció.

El 20 de maig del 2025, el director esportiu va renovar tres anys més amb el club de la seva vida. Però poques setmanes després, Pujol va posar rumb a Vitòria després que el Baskonia li obrís les portes per dirigir un projecte d’Eurolliga.

En el seu únic curs al Buesa Arena, i amb apostes com les de Paolo Galbiati o Eugene Omoruyi, els alabesos van trencar més de cinc anys de sequera de títols aixecant la Copa del Rei al Roig Arena el febrer passat.

El llegat de Pujol a Manresa

«A Manresa, Pujol és molt respectat per aquests anys. En la distància curta és algú amb un to de veu baix, reflexiu, que calcula molt el que diu, però també tremendament directe i sense embuts a l’hora de transmetre el que vol», explica el periodista de Regió7, Jordi Agut.

«És l’exemple perfecte que la passió, el treball i la constància et poden portar molt lluny. Sempre serà una persona molt estimada a Manresa, perquè, a més de construir grans plantilles, va ajudar a canviar la dimensió del club», afirma Miki Font, comunicador i director de Territori Vermell.

«Coneixia el club i les seves dificultats econòmiques, però va fer un bon tàndem amb el gerent, Carles Sixto. Es veia que tard o d’hora faria el salt. Tot el món aquí creu que està prou preparat per ser el director esportiu del Barça. Això sí, caldrà una mica de paciència per deixar-lo treballar i poder reconstruir la secció», admet Jódar.

Un nou inici en un Barça necessitat d’alegries

Ara, Pujol arriba a un Barça que travessa un dels moments més delicats de la seva història centenària. En un passat no tan llunyà, el club ja va temptejar la seva incorporació per reforçar l’àrea d’scouting, però aquella funció ja no s’adequava al moment professional que vivia l’executiu manresà.

Uns anys després, Pujol té les claus de tot allò relacionat amb el bàsquet blaugrana. Un repte exigent, però que Badia preveu que serà positiu.

«No es deixarà influenciar ni contaminar. Té les idees clares i tirarà endavant amb elles. L’experiència al Baskonia li servirà per fer un pas endavant i crec que li anirà bé en la mesura que el deixin treballar».

«Va triomfar a Manresa perquè va anar de la mà dels entrenadors que va tenir i sempre hi va haver una filosofia clara. Si li donen temps per treballar, estic convençudíssim que triomfarà al Barça i ens n’alegrarem tots».

Via: Sport