Agbo i Tamba: Dos ales que comencen volant amb el Kids&Us Manresa

Com va explicar el tècnic assistent del Kids&Us Manresa, Carlos Flores, després de la victòria del seu equip per 113-91 davant del Cheshire Phoenix anglès en el debut en la pretemporada, diumenge, a Navàs, l'estat de forma dels jugadors és molt diferent en aquest moment de la pretemporada i no cal córrer perquè tothom es posi en forma ràpidament. Però hi ha elements de l'equip, o almenys dels jugadors nous que es van poder estrenar, que permeten veure com poden actuar en el decurs de l'any. A part de la bona primera part de Timmy Allen, un jugador de qualitat amb un cos de tres i els moviments d'un quatre, van destacar els dos ales, els jugadors que han de rellevar el paper que l'any passat feien Álex Reyes i Gustav Knudsen, amb el suport en molts partits d'Agustín Ubal.

Chibuzo Agbo i Pablo Tamba seran els encarregats d'ocupar aquesta plaça i, pel que es va veure, s'han pres molt seriosament estar a punt aviat. El californià amb passaport nigerià va anotar 21 punts i el cordovès, amb experiència a la lliga universitària dels Estats Units, va acabar amb 19. Però, més enllà dels punts, van mostrar que tenen característiques que, en alguns casos, poden enriquir les prestacions dels seus antecessors.

Si es miren els videos d'Agbo que circulen per les xarxes es podrà veure un tirador. En aquest sentit, ningú millor que ell, fins i tot per l'alçada (2 metres) per rellevar Álex Reyes com a especialista de l'equip. Però a Navàs se li van veure d'altres virtuts. Malgrat que va arrencar amb el punt de mira una mica tort, amb només quatre punts en els primers vint minuts, es va anar entonant. Va clavar dos tirs llunyans en la segona meitat, va provocar una falta que el va dur a una línia de tirs lliures des de la qual es mostra infal·lible i no va refusar les penatracions. En defensa, a més, va posar mans, va estar intens i les impressions que va causar van ser molt bones, les d'algú que sembla fiable.

Tamba, en canvi, ha de millorar en el llançament. Com passava amb Knudsen i, abans, amb Sagnia. No és un tres tirador, malgrat anotar un triple en el tercer quart, però sí algú que fa moltes coses. Bàsicament, carregar el rebot d'atac. Va anar a tots els que va poder i això li permet recollir la brossa i aconseguir punts d'alt percentatge. A més, va acabar el partit al màxim, amb quatre cistelles seguides en el tram final que van permetre augmentar la diferència fins als 22 punts finals. La seva envergadura també el permet defensar amb força, amb uns fonaments modelats als Estats Units, i no és estrany que es digui d'ell que també pot jugar de quatre.

El millor dels dos ales, a part de tot això, és que van volar més que ningú al final del partit, quan el cansament per les dures sessions d'entrenament d'aquests dies podrien pesar en les cames. Agbo va fer nou punts i Tamba, vuit, un total de 17 dels 27 de l'equip en el capítol decisiu de l'enfrontament. És evident que només va ser una presa de contacte, però també que la posició de tres pot ser una de les fortaleses del Kids&Us aquesta temporada.

Destacats i més lents

Del partit, i a part de la bona primera part d'Allen, també va quedar clar que Pierre Oriola seguirà sent una assegurança de vida i que els joves lluitaran molt enguany per fer-se un lloc a l'equip. A part d'un Gerard Fernández que va sortir amb un cop a la cuixa dreta i que ja sembla consolidat, la resta dels que van actuar van ensenyar caràcter. Ja es coneixen els atributs d'un Lucas Sánchez virtuós en els canvis de ritme i de Guillem Naspler, però segurament van sorprendre més un Pumarola que va tancar el partit amb dues esmaixades i, sobretot, Michael Enabulele. L'expivot del Palmer va tenir molts minuts per la baixa d'Ongenda, que és amb la seva selecció, i va mostrar molt bones maneres.

De la resta dels nous, Eric Vila té una gran capacitat anotadora. Va fer deu punts sense aparent esforç, però haurà de millorar en la faceta defensiva i tancant rebots. Diumenge va rebre moltes instruccions de Diego Ocampo en aquest sentit. Lukasz Kolenda, que no ha entrat a la finestra amb Polònia, només va jugar a la primera part i cada cop que anava a la banqueta feia exercicis a les ordres del preparador Christopher Gil. I finalment, un Benítez que va patir molt el curs passat, que ha tornat més fi i el rendiment del qual, des de la posició de base, pot marcar el futur de l'equip.

Subscriu-te per seguir llegint