08 de desembre de 2018
08.12.2018

TRIBUNA

07.12.2018 | 23:35

Puntual com cada any, com si estractés de la tortura de la gota malaia, es repeteixen les festes del consum, Nadal, que conviden inevitablement al consumisme; la gran indústria de la societat capitalista treballa a tota màquina per aquestes dates, sense pietat, no té miraments ni li fa llàstima la nostra cartera.

Mentre altres intents durant la resta de l'any no acaben de consolidar-se amb la força que ho han fet per les festes nadalenques, com el Black Friday, o la cultura de compra moderna, que és la compra a través d'internet, on un bon comprador on-line pot saber exhaustivament quin dia i gairebé a quina hora és la més adequada per fer la compra, seguint els algoritmes del denominat dynamic pricing (sistema de preus econòmics), podem deduir que el dia més avantatjós per comprar a través d'internet sol ser els divendres, en canvi, els dimarts i els dimecres els preus els trobem fins a un 13% més elevats. Tot i així, les festes que ara s'apropen tenen una bona combinació de nostàlgia, esperança i religió, en un tant per cent tan ben combinat que han impregnat des de fa anys el nostre afany de consum.

Però, un cop hem entrat a rodar com hàmsters dins la roda de voler tenir i posseir quantitats de productes en dos dies, no seria sobrer donar vida als comerços veïns,  que al cap i a la fi són també els que donaran vida a la comarca.

Passejo sovint pels carrers de molts dels pobles de la comarca, m'agrada observar com els veïns caminen sense saber ben bé quin és l'objecte que els motiva a no tornar enrere ni el motiu pel qual caminen cap endavant. Les botigues no s'omplen, sovint es veuen els dependents sols i amb gest de preocupació, arrupits del fred que provoca la solitud, conscients que és més costós engegar la calefacció que calar foc  al negoci. Als berguedans ens va costar trobar la sortida, però ara no sabem estar-nos-en. Marxem, fugim, viatgem, toquem el dos. Som en un impàs en què no sabem atreure gent de fora ni retenir els d'aquí.

Tal com passa amb els comerços, passa amb el consum d'actes culturals, ens llencem de cap a qualsevol proposta que ens donen a altres llocs i desmereixem les propostes sorgides a la comarca, així, és fàcil anar a visitar les estanteries dels amics i veure quantitat de llibres vinguts de Suècia, tenint a casa nostra escriptors tan rellevants com en Jordi Cussà, que tant escriu una novel·la com una obra de teatre, tenim poetes destacables, en Josep Grifoll, amb el seu estil descarat, o la Montserrat Butxaca, amb aquesta acurada lírica, tenim Tràfec Teatre, tenim en Jordi Planas, o el gran Joan Ferrer en pintura, només per posar uns exemples, culturalment tenim un gran ventall.

Els dos grans punts d'activitat cultural de la comarca, com són el Konvent i la Font del Balç, són, després de molt esforç i constància, els únics que suren del naufragi cultural que estem patint, com si fossin dos grans superfícies on és inevitable anar constantment a consumir, tot i que traient-hi el cap de tant en tant, veus que aquests espais l'omplen, en un elevat percentatge, visitants que estan de passada, la gent de la comarca ho fem per internet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook