L'Ajuntament d'Olvan ha posat en marxa un pla per controlar la població de gats salvatges al poble i a les colònies tèxtils, entre les quals Cal Rosal, que consisteix a fer la vasectomia als gats. Si bé tradicionalment s'ha mirat de controlar el creixement de les colònies de gats esterilitzant les femelles o castrant els mascles, aquesta nova tècnica consisteix a fer la vasectomia als mascles. D'aquesta manera els mascles munten les femelles igualment i fan, alhora, que se'ls aturi el període de zel sense, en canvi, deixar-les pre-nyades.

El responsable del projecte és el veterinari Jordi Sabater, que ha explicat que fent la vasectomia als mascles es redueix dràsticament el cost del programa perquè és més barat i, alhora, s'aconsegueix que les femelles deixin d'estar en zel: «Quan fas la vasectomia al mascle l'animal continua sent dominant i, per tant, continua muntant femelles, i en fer-ho els atura el zel, perquè són d'ovulació induïda. D'aquesta manera fem que el mascle faci d'anticonceptiu perquè el mateix mascle va aturant el zel a les femelles». Sabater ha emfatitzat que «aquest sistema redueix molt els costos perquè tan sols has d'actuar sobre la meitat de la població i fas que les femelles tinguin durant quaranta dies un embaràs psicològic». El programa de control de la població de gats s'ha iniciat al poble d'Olvan agafant gats amb gàbies. Prèviament l'Ajuntament ha parlat amb els veïns del poble i de les colònies a fi d'aconseguir la seva col·laboració. El veterinari ha explicat que «la gent dona menjar als gats perquè els fan pena, però el que fan és enfortir la població». Els col·laboradors de l'Ajuntament han començat a capturar gats, sobretot els més grossos, que estan jeràrquicament per sobre la resta de mascles i per tant munten més gates, per tal que el veterinari els faci l'operació. Quan els col·laboradors capturen gates, les deixen anar. En canvi, si l'exemplar és mascle se li fa la vasectomia i se li fa una marca a l'orella per tal que puguin identificar els gats ja operats. Amb l'operació, els responsables del pla preveuen que en els pròxims anys pareixin el 20% de les femelles que ho fan actualment, la qual cosa reduiria dràsticament la població. El veterinari ha explicat que si bé l'operació és més complicada que una castració, una vegada agafada la pràctica no comporta gaire més temps.

Jordi Sabater ha argumentat que «el punt feble del sistema és que no elimines el soroll que ocasionen les baralles entre mascles, que formen part del comportament sexual natural dels gats, així com el marcatge territorial. Però pensem que a mitjà termini compensa, ja que l'objectiu que no perdem de vista és reduir el nombre de gats, i això per si sol farà que disminueixin les molèsties de tota mena». El pla s'ha posat en marxa fa un mes i a mitjà termini, amb constància, s'hauria de començar a notar. Sabater assegura que, segons la informació que té, és una experiència pionera al Berguedà i molt probablement al país.

Sabater ha afegit que «ens hem reunit amb veïns i cuidadors de gats. Hem trobat una resposta cooperadora per part de la gent que ja es cuidava de les colònies pel seu compte. Ens ajudaran a dur a terme el programa en col·laboració amb l'Ajuntament i els veterinaris. Són persones que coneixen les colònies, saben quins són els mascles, saben si n'entren de nous, controlaran si cauen gats a les trampes. La seva ajuda és essencial. Estem tenint converses amb cases de pinsos que podrien col·laborar proporcionant-nos aliment per a gats, sempre que sigui un programa que persegueixi reduir les colònies de gats».

El veterinari ha explicat que «també estem valorant de traslladar gats a algun lloc on no causin molèsties. En alguns llocs les colònies han assolit tal grandària que requereix mesures urgents, i evitar la natalitat ajudarà a mitjà termini però no de seguida. Però no és fàcil, ja que algú hauria d'alimentar-los, i la mateixa tria del lloc no és senzilla ja que no es tracta de portar problemes allà on no n'hi ha».