Sota la pluja, amb paraigües i amb temperatures gèlides els dies de la nevada. Faci vent, fred o calor. Dia rere dia, la música és l'eina que utilitzen un grup de berguedans per reclamar la llibertat dels polítics independentistes presos. La iniciativa de Música per la Llibertat, que té rèpliques arreu del territori, també té impacte a Berga, on just fa un any que va néixer per mitjà de Pep Vancell. El 10 de gener passat va fer un any exacte que El cant dels ocells ressona cada vespre, a les 7, a la ciutat. Primer a la plaça de Sant Joan -per obres a l'edifici de l'ajuntament- i des de la primavera a la plaça de Sant Pere.

«Per casualitat vaig anar a tocar a Manresa, on ja havien començat amb la Música per la Llibertat dels presos», ha explicat Pep Vancell a Berguedà Setmanal. Va ser el dia 9 de gener. «Em van demanar si hi volia anar i vaig acceptar», recorda. «Ja feia dies que pensava que a Berga s'havia d'engegar la iniciativa, i com que ningú havia fet el pas, em vaig decidir», relata. I va ser just l'endemà, el 10 de gener, quan va plantar-se a la plaça de Sant Joan amb el seu acordió amb el propòsit de ser-hi «cada dia que tingués disponibilitat fins a aconseguir la República».

Fins pels volts de Setmana Santa, els dies que ell no podia ser-hi, hi assistien altres músics o poetes. Va ser a partir de Setmana Santa que es va començar a funcionar amb un calendari estable dels músics que hi participarien, però Vancell es mostra satisfet que, igualment, «no hi ha hagut cap dia sense música per reivindicar la llibertat dels presos».

Un grup d'una quinzena de músics són els que formen part de la iniciativa, que es reparteixen els dies per aconseguir omplir cada dia de la setmana, de dilluns a diumenge, i fer sonar la música d' El cant dels ocells a les 7 de la tarda. Aquest calendari l'organitza un dels membres actius de l'ANC a Berga, Rafael Martínez, «que, tot i que no toqui, és un dels que mantenen viva la flama».

Amb acordió, guitarra, violí, instruments de vent o també amb la veu; en mi menor, la menor o el to que faci falta. Dia rere dia la melodia sona a la plaça de Sant Pere amb una voluntat clara, diu Vancell: «Reivindicar els drets humans i denunciar la injustícia que és tenir persones en presó preventiva. El tema ja no va de polítics, sinó de persones».

Vancell ha volgut destacar la implicació de tots els músics que col·laboren amb la causa i, a més a més, de la cinquantena de persones que cada dia es reuneixen a la plaça de Sant Pere plogui o nevi.