02 de febrer de 2019
02.02.2019

Les colònies tèxtils del Berguedà tornen al cinema

Els antics nuclis fabrils de la llera del Llobregat acolliran el rodatge de «Terra de telers», el nou film de Joan Frank Charansonnet i Alba López

02.02.2019 | 00:02
Alba López i Joan Frank Charansonnet a Cal Vidal

No és la primera vegada, i segurament tampoc la darrera, que les colònies industrials del Llobregat es converteixen en un plató cinema, els decorats naturals dels antics nuclis fabrils que van viure la seva època d'esplendor a mitjan segle passat. Després de produccions com Olor de colònia, rodada el 2011, basada en la novel·la de Sílvia Alcántara, la colònia de Cal Vidal, especialment, i també altres nuclis industrials del baix Berguedà tornaran a ser l'objectiu de càmeres, focus i equips de rodatge. Serà en el marc del nou projecte cinematogràfic de Joan Frank Charansonnet i la berguedana Alba López, que han escrit el guió a quatre mans. «És un projecte que ens fa molta il·lusió i que, si surt bé, serà molt bonic».

El llargmetratge es rodarà a diversos espais de la comarca a partir de la setmana vinent. Es tracta d'un film històric «amb llicències de ficció» que donarà a conèixer com era la vida a les colònies industrials. Terra de telers, com han titulat la pel·lícula, arriba després de la bona acollida del darrer projecte de Charansonnet: Pàtria, la llegenda d'Otger Cataló i els nou barons de la fama, també rodat, en part, al Berguedà, una comarca que ha encisat el cineasta.

El director i coautor del projecte, Joan Frank Charansonnet, explicava aquesta setmana durant la presentació del projecte a Cal Vidal que Terra de telers neix amb la voluntat de «donar a conèixer les colònies industrials, una part molt important de la història de Catalunya». Serà en aquest marc, «sense sortir de la colònia», on es desenvoluparà l'acció, que s'iniciarà el 1922 i s'allargarà fins al 1980.

La berguedana Alba López, actriu i coautora del guió, va avançar que la història s'inicia quan una família de pagès decideix anar-se'n a viure a una colònia tèxtil per iniciar una nova vida. Els espectadors coneixeran com es vivia en una colònia a través dels ulls d'aquesta família, i especialment de la Julieta, de només 6 anys, que hi passarà tota la vida.

Història ficcionada

Els responsables del muntatge tenen clar que, tot i basar-se en fets històrics documentats, gràcies als arxius que es conserven al Museu de la Colònia Vidal, en el qual han trobat «tota la complicitat i col·laboració», conté ficció, «i hem volgut fer un retrat de la vida de les colònies d'una manera genèrica i des d'una mirada positiva», va aclarir López. «Tot i tenir clar que a la colònia hi havia moments durs, el film vol mostrar que molts dels que hi vivien ho van concebre com una oportunitat de tirar endavant. Aquest, segurament, és el tret que ens diferenciarà d'altres obres que s'han fet sobre colònies».

La Fundació del Museu de la Colònia Vidal ofereix suport al projecte amb l'ajuda en la localització dels espais, tal com explicava el director del museu, Jordi Vidal, que valora la iniciativa molt positivament. «Aquest film, tot i contenir una part històrica real, és una ficció que ens ajudarà a donar a conèixer les colònies industrials, que és el que ens dediquem a fer des del museu», va dir. «Ha de quedar clar que no es tracta del relat de la història de la colònia Vidal, sinó que és un retrat de la vida a les colònies en general», va destacar.

Fets històrics des de la colònia

El film explicarà, des de la mirada dels veïns d'una colònia, com es van viure alguns moments històrics de Catalunya d'aquelles sis dècades. Per exemple, expliquen els autors, la guerra civil també va arribar a les colònies, «però pel que hem anat veient, d'una manera diferent». En aquest sentit, Charansonnet avançava que al film es viuran «els primers moments de molts elements històrics, com l'arribada de la turbina Francis a la colònia Vidal per aprofitar l'aigua del riu per a la producció, o la projecció de la primera pel·lícula al cinema de la colònia, que va ser El cafè de la Marina l'any 1931».

El rodatge tindrà una quarantena d'actors i 150 figurants. Entre l'elenc destaquen «primeres figures del sector audiovisual català», com Ramon Godino, Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Queralt Albinyana i Aleix Rengel, entre altres, juntament amb actors «perfectament formats que tindran una de les seves primeres oportunitats per treballar professionalment», entre els quals n'hi haurà de les comarques del Berguedà i el Bages, com el santjoanenc Jordi Pesarrodona, que encarnarà el paper del sereno de la colònia.

Charansonnet va avançar que és una pel·lícula que «requereix una gran feina pel que fa a fotografia», és per això, anunciava satisfet, que el director fotogràfic serà Joan Babiloni. «Tenim la intenció de fer canvis de color a mesura que vagin avançant els anys en la història», va dir. Segons Charansonnet, «el film s'iniciarà en blanc i negre, passarà al color sèpia, i s'hi aniran afegint colors fins a passar a la gamma que caracteritzava els anys 80». Per altra banda, va avançar que s'ha estat fent una «feina important» en la caracterització dels personatges principals. La Julieta, que és la protagonista, estarà encarnada per quatre actrius diferents: la nena, l'adolescent, l'adulta i ja en edat més avançada. «Sabem que es tracta d'una dificultat, i que únicament amb dues actrius podríem fer el personatge, però creiem que era necessari mostrar aquesta evolució més completa», va dir. Charansonnet també va avançar que hi haurà «escenes molt complexes amb molt moviment, per recrear l'arribada dels milicians», per exemple.

Inici del rodatge

A banda dels espais de la colònia de Cal Vidal, de Puig-reig, també es preveu rodar a Cal Prat, a la colònia de Viladomiu Nou i a Cal Rosal, entre altres. La gravació s'iniciarà el proper 8 de febrer, amb l'objectiu d'enregistrar les escenes d'hivern, i a l'estiu es reprendrà el rodatge per acabar-lo i poder-lo tenir enllestit a la tardor. Justament aquest diumenge, 3 de febrer (de 10 a 14 hores), el Museu de la Colònia Vidal acollirà un càsting per escollir les persones que formaran part de la figuració i també per a algun petit paper que ha quedat per repartir (vegeu suport).

Terra de telers té un cost d'uns 120.000 euros. El seu director ha recordat que la iniciativa tirarà endavant gràcies a capital privat i sense cap subvenció, per la manca de suport de les institucions públiques. Com ja van fer amb el projecte de Pàtria, aquesta setmana s'obrirà una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami per aconseguir 12.500 euros a partir de col·laboracions d'empreses i de particulars que vulguin aportar el seu granet de sorra al llargmetratge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit