02 de febrer de 2019
02.02.2019

TRIBUNA

02.02.2019 | 00:02

Recordo vagament les retransmissions televisives dels combats de boxa, d'això ja fa alguns anys, recordo com saltaven al ring els contrincants, preparats més físicament que mental per enfrontar-se al seu rival. Sempre vagament, recordo com intercanviaven cops. Així, si un dirigia un «jab» amb la intenció de mantenir distància, l'altre responia amb un «directe» molt més agressiu, si el primer intentava un «croxet» lateral, l'altre buscava el mentó del rival amb un «uppercut».

D'aquella època en què els combats de boxa eren en obert i molt probablement en horari infantil, recordo com intel·lectuals, polítics i una grandíssima part de la societat es va posicionar en contra de la retransmissió d'aquest espectacle potencialment incitador a la violència; per contra, progressivament van incrementar les difusions televisives de debats polítics o, encara pitjor, els programes de debat on els convidats deixen anar tota mena de cops directes i indirectes.

Igual que els practicants de l'esport de la boxa, aquests també estan preparats més físicament que mental per «saltar al ring», i el que diferencia aquestes baralles del respectable esport de la boxa és que, en aquest, no són permesos els cops baixos i cops dels quals es desprèn molta menys violència.

Tot i que jo em posiciono en contra de qualsevol forma de violència, verbal o física (de fet no soc pacifista per no ofendre els més bèl·lics), trobo que a la nostra comarca li falta algú amb una mica més de mala llet, alguna persona que no li faci por donar un bon cop de puny a la taula sense témer molestar els tèrmits, algú capaç de defensar les necessitats que té la comarca allà on sigui, algú que no li calgui posar-se guants de cotó per estendre la mà a qui li demana ajuda, algú amb tant de caràcter i personalitat que si et demana l'hora, li diguis tres vegades de cop.

La comarca no té un rumb clar, no acaba d'activar la indústria ni sap donar alternatives turístiques que potenciïn la reactivació econòmica, i en part és per aquesta manca de lideratge dels que han estat ocupant els diferents càrrecs de rellevància als ajuntaments o al Consell, que són persones més aviat preocupades per no perdre la cadira de vista per quan pari la música poder-la tornar a ocupar de seguida abans no els la prenguin. Així, mentre sona la música quatre anys més, podran continuar donant voltes al voltant de la seva cadira. Així, com si miressis un hàmster donar voltes incansable a la seva roda, les coses no canvien a la comarca, els únics canvis que pateix la població del Berguedà des de ja fa algunes dècades són el fet d'afrontar el desencís amb màniga curta quan fa calor o amb un jec quan fa fred.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook