16 de febrer de 2019
16.02.2019

«Quan parlem de malalties mentals, les bones notícies sí que són notícia»

El periodista Gaspar Hernàndez dona eines per informar de trastorns mentals i evitar l'estigma

15.02.2019 | 23:56
Participants a la primera sessió del curs a la sala blava del Casal Cívic de Berga, dimarts

Generalment un fet positiu no sol ser notícia als grans mitjans de comunicació, farcits d'informacions de fets poc encoratjadors que reflecteixen la nostra realitat quotidiana. Tanmateix «quan parlem de malalties mentals, les bones notícies sí que són notícia». Així ho creu Gaspar Hernàndez, escriptor i periodista que aquesta setmana ha iniciat a Berga el cicle de formació contra els estigmes en el tractament periodístic de la salut mental que promou el Grup Horitzó del Berguedà mitjançant una ajuda de l'entitat Obertament. Es tracta d'una formació adreçada a professionals dels mitjans de comunicació amb l'objectiu de crear consciència de la necessitat d'informar d'aquest col·lectiu i evitar discriminar-los.

El presentador i director del programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio i TV3 va explicar que la millor recepta per informar amb sensibilitat sobre el col·lectiu de persones que tenen trastorns mentals «és fer-ho en positiu». El divulgador va referir-se «a la psicologia positiva» per enfocar les informacions de manera que es contribueixi al coneixement real de col·lectius com el de les persones que tenen malalties mentals per evitar que se les discrimini.

Hernàndez va afirmar que «vivim en una societat psicològicament malalta i no és bo estar adaptat en aquesta societat». Hernàndez va posar com a exemple d'això que els mitjans «estem especularitzant la mort i amb això estem fent un flac favor a la societat». «No hem sabut explicar l'essència de la persona», va manifestar. En canvi, va assegurar «no parlem de la mort o de les malalties mentals amb naturalitat» i aquest és el primer pas per avançar per trencar els estigmes.

El conferenciant va exposar que en els propers anys trastorns com la depressió seran la primera malaltia a Occident i, en canvi, estan considerats un tema tabú, com també ho és la mort. En aquest sentit va assegurar que «desestigmatitzar és parlar-ne amb naturalitat». El comunicador va dir que la professió «no informa sobre suïcidis» perquè hi ha un codi periodístic no escrit que fer-ho pot tenir un efecte crida i fer que hi hagi més suïcidis. Tanmateix, «sí que informen de tota violència».

«El nostre estat d'ànim depèn de nosaltres» en el sentit que cada persona pot decidir «amb quina actitud volem viure les circumstàncies» en què es troba. «No podem triar què ens passa però sí que podem triar l'actitud amb què ho afrontem». Les eines per fer-ho s'haurien de donar als centres educatius perquè les generacions futures puguin tenir «una visió de la persona a les escoles que vagi més enllà del paradigma materialista i que ensenyi educació emocional».

Va afirmar que «els mitjans hi tenim un paper clau perquè ens passem el dia donant veu als que prediquen la violència verbal, irradiem por al futur i això genera ansietat. Creem estats de por col·lectius, sense voler i amb la millor de les intencions». Hernàndez va convidar els professionals dels mitjans a fer autocrítica i un debat intern sobre com tracten qüestions com els trastorns mentals o la mort: «Vivim com si no haguéssim de morir mai». I també va demanar una reflexió individual per intentar respondre la pregunta: «Estic contribuint a millorar la societat amb la meva feina?».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit