Diumenge passat llegia la notícia al Regió7: «L'Ajuntament d'Olvan deixa de fer la Fira de la Tòfona perquè no acaba d'arrencar». Si no és perquè no feia cap gràcia hauria pensat que era una broma. Com que no acaba d'arrencar una iniciativa que va començar l'any 2008? Que ha comptat amb professionals de primera línia? Que ha estat un èxit de públic en la majoria d'edicions? Que ha tingut la col·laboració de nombroses institucions? Que ha traspassat fronteres? Què vol dir que no acaba d'arrencar? Millor que diguin que no els interessa el desenvolupament econòmic del municipi ni de la comarca.
Els boscos berguedans produeixen la tòfona de manera natural i hi ha una part de la població amb un bon coneixement del fong. La producció de la tòfona negra silvestre ha sofert una davallada important les darreres dècades, mentre que la demanda ha augmentat, que es veu reflectida en l'evolució històrica dels mercats. Una solució per aconseguir mantenir la producció i satisfer la demanda actual passa per incidir en la promoció del seu cultiu mitjançant plantacions amb arbres inoculats amb el fong.
A les nostres contrades, el cultiu de la tòfona negra pot esdevenir una activitat complementària a les activitats agràries tradicionals,ja que diversifica l'economia rural i afavoreix un reequilibri territorial. L'aportació econòmica d'aquest cultiu a les economies rurals més dependents d'ajuts externs pot suposar un assentament de la població al territori, ja que es poden crear activitats gastronòmiques i turístiques en zones tradicionalment poc desenvolupades.
Les demostracions de cuina amb tòfona amb cuiners de reconegut prestigi (Miquel Màrquez, Oriol Rovira, Nandu Jubany, Benvingut Aligué, Jordi Badia...), conferències tècniques amb experts professionals de diversos àmbits (Jorge Wagensberg, Toni Massanés, Daniel Oliach, Pep Palau, Martí Boada...), sopars gastronòmics en diversos municipis de la comarca (Berga, Sagàs, Puig-reig), concurs de joves cuiners amb un gran nombre d'escoles d'hostaleria implicades i encapçalades per l'Escola Joviat, concurs de gossos amb especial presència de tofonaires locals, fira amb molt bona representació de productors del territori i un munt d'altres activitats. L'alta assistència de públic tant del municipi com de la comarca i altres parts de Catalunya en les sessions adreçades a públic en general com a sectors especialitzats (pagesos, cuiners...), confirma el seu poder d'atracció i l'encert de la proposta formulada per un dels més grans coneixedors de la tòfona a casa nostra, l'enginyer forestal Pere Muxí. La Fira de la Tòfona del Berguedà va ser un referent a Catalunya fins a l'any 2015.
El fet que institucions com el departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, la Fundació Alícia, el Gremi d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, el CFI (actualment ADB) o la Diputació de Barcelona participessin i col·laboressin en la iniciativa demostra l'oportunitat que teníem al davant. El viatge a Terol organitzat per la Diputació de Barcelona amb els representants institucionals de la comarca i nombrosos propietaris forestals, la presentació a Barcelona ciutat o la invitació a participar en la trobada de l'associació de tofonaires de França a Villeneuve de Minervois, són més exemples del potencial que tenim o teníem al davant.Què ha passat doncs? Està clar que l'actual consistori d'Olvan ni vol, ni sap, ni vol saber res de la Fira de la Tòfona del Berguedà. Però, i la resta d'institucions de la comarca? Què en pensen? Anirem mirant com Vic aprofita l'oportunitat que nosaltres deixem escapar?
