«Els assassinats van continuar. N'hi va haver cada nit durant mesos. Cada matí es trobaven homes morts a la paret del cementiri. Entre els assassinats hi va haver Ramon Cotxarrera, escrivent de ca l'Alsina, trobat al revolt de Barbats de Casserres; el director de cal Bassacs; dos nois de la Colònia Viladomiu a qui deien els Macians. El 6 de gener del 1937, van matar Josep Badia, de cal Granoter, que era comerciant, darrere de cal Bartrina. Les morts es van acabar quan hi va haver els fets de maig a Barcelona. Ben aviat van demanar voluntaris per anar al front, per defensar la revolució, i així de passada s'allunyaven de la vila els més exaltats. Se n'hi van apuntar una quarantena, entre solters i casats. Feren una cercavila pel poble. Algunes dones van fer quedar els seus marits dient-los: 'on vols anar, ximple?. Tens prou feina a casa!'. Després van anar a Barcelona i foren destinats al front d'Osca».

Aquest és el testimoni de Josep Comellas i Busquets (Gironella , 1900-1995) que durant la guerra civil va ser secretari d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Gironella, on el conflicte va ser especialmet sagnant. El seu és un dels 16 relats que permeten fer una aproximació de les vivències dels protagonistes durant la guerra civil en diferents poblacions del Berguedà. Els testimonis es troben compilats al llibre La Guerra Civil al Berguedà (1936-1939). Testimoniatges que és obra de Daniel Montañà Buchaca (Berga, 1956) i Josep Rafart Canals (Avià, 1951). Es tracta d'una reedició del llibre que tots dos van publicar el 1991 amb publicacions de l'Abadia de Montserrat amb el títol La Guerra Civil al Berguedà (1936-1939). L'actual llibre conté els mateixos 16 records de 16 persones que van viure el conflicte bèl·lic des de diferents bàndols i posicions i poblacions de la comarca però amb molta més informació. Malgrat que tots els protagonistes d'aquest valuós treall documental són morts llevat d'un, els autors han actualitzat les dades i hi han afegit informació amb notes a peu de pàgina perquè les referències que hi van fer els protagonistes siguin més riques i entenedores.

I per què ara? Perquè enguany s'han escaigut els 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes al Berguedà. «Hem volgut recuperar el treball que ja havíem fet i han sortit 340 notes a peu de pàgina». Notes per explicar què volen dir sigles com les de la CNT, noms, ubicacions, o aclarir fets que en la primera versió no estaven explicats. «Li hem donat context». A més d'haver biografiat els personatges que van entrevistar. També han confegit un índex onomàstic.

A partir dels relats dels testimonis, hom es pot fer una idea de com es va viure la guerra civil als municipis berguedans. Els autors expliquen que al Berguedà «el front on es lliuraven les batalles en primera línia va travessar la comarca en molts pocs dies. Per tant, la majoria dels berguedans, si no van combatre amb les tropes republicanes ni es van passar al bàndol franquista, van viure l'experiència de la guerra des de la rereguarda». Assenyalen que «no pel fet d'estar lluny dels combats les vivències van ser menys traumàtiques. Hi va haver repressió i morts, per les dues bandes, i la contesa va deixar un rastre d'odis, pors i ressentiments difícils d'esborrar».

Ampliar el llibre ha estat una feinada ingent: «Un treball de formigueta. Hem consultat llibres, la causa general, hem fet una recerca al més àmplia possible» expliquen. «Ha estat possible gràcies a l'ajuda d'amics nostres historiadors, a les visites que hem fet als registres, als jutjats». En el seu moment no van poder fer aquesta tasca, expliquen. «Ara és més fàcil fer investigació i recerca que quan vam fer el llibre el 1991 perquè existeix Internet». Tota aquesta feina els ha permès «reafirmar la versemblança dels testimonis publicats el 1991».

El llibre recull els records de testimonis de diferents poblacions de la comarca. Hi apareixen «gent d'esquerres, de dretes. Tota aquesta gent se'ls ha d'homenatjar per la valentia que van tenir. Fa 30 anys, de la guerra civil encara no en volia parlar ningú», exposen. «La gent no vol parlar de les guerres perquè deixen ferides i cicatrius profundes, tothom hi ha perdut i es crea el silenci».

Els autors diuen que el seu treball servirà «per a qui vulgui conèixer» aquest episodis històrics «per tenir una visió de la guerra civil. És probable que un cop llegits els testimonis això pugui canviar la visió que se'n tingui a priori». Dani Montañà i Josep Rafart diuen que el llibre «està enfocat sense apassionament partidista de cap mena. Entre tots hem d'explicar la història. Aquest llibre és un granet de sorra, la nostra aportació». Què queda per fer? «Tot, queden moltes coses per estudiar del que va passar».

El llibre de Montañà i Rafart es presenta aquest cap de setmana. Avui, dissabte, 23 de febrer, a les 6 de la tarda, se'n farà la presentació al Casal Pirinenc de Vilada; mentre que demà, diumenge 24, es presentarà a la sala de plens de l'ajuntament de Berga a les 12 del migdia.

Amb aquest llibre, el Centre d'Estudis d'Avià -al qual perta-nyen tots dos autors-, estrena una nova col·lecció anomenada «Memòries», que recollirà temes relacionats amb la guerra civil o la República.