La colla castellera de Berga ha iniciat una nova etapa amb la renovació de la junta i l'establiment de nous reptes en el terreny social i tècnic. L'entitat ha innovat la fórmula a la cúpula amb una presidència, que ostenta Ignasi Ballús, i dos caps de colla, que ostenten el càrrec de cocap, Ramon Prat i Eloi Cortès. L'objectiu d'aquesta fórmula és facilitar l'assistència d'un cap de colla i aportar saba nova.

En l'horitzó de la colla hi ha intentar anar més enllà de l'actual llindar tècnic assolit amb el quatre de vuit, la qual cosa passa necessàriament per ampliar la massa social. Eloi Cortès ha explicat que la colla, que en dies grans mou unes 130 persones i una seixantena de mitjana als assajos, necessita gent per fer castells de gamma superior: «Tot va relacionat, tècnicament hem arribat a un sostre, que és el del quatre de vuit, però si no augmentem la base, la gent que ve a l'assaig i a les diades, és impossible créixer». Per això, l'objectiu principal de la colla és ara per ara augmentar el nombre de components: «Hem de ser més castellers i mirar que la gent vingui». Per aconseguir-ho, l'entitat té previst reimpulsar programes d'organització de tallers, visites a escoles i altres activitats amb la finalitat de treure els castells del local d'assaig per obrir-los més a la societat. En aquest apartat, l'entitat s'ha proposat potenciar la presència a les xarxes socials, per la qual cosa també ha estrenat fa pocs dies una web.

En l'àmbit tècnic, el repte dels blaus és fer castells aixecats per sota. En aquest sentit, Cortès ha explicat que «els castells per sota són el nostre objectiu; creiem que és una manera d'incentivar la pi-nya i, per tant, és l'objectiu que ens hem marcat per a aquesta temporada. Més enllà d'aquí... el que vingui, si la gent està motivada farem més, i si, en canvi, no ho està, ens haurem de quedar en castells més bàsics; no tenim cap mena de pressió».

Aquesta temporada, la colla castellera de Berga serà padrina de la nova colla de la Cerdanya, a la qual visitarà el 29 de juny. Sobre la creació d'aquesta nova colla a la comarca veïna i el fet que els blaus en siguin padrins, Cortès ha argumentat que «primer de tot és un signe que la colla de Berga és una colla madura, que ja té un rodatge, ser padrins d'una colla és molt important i ens fa molta il·lusió». En aquesta mateixa línia, Cortès ha explicat que «amb els nous castellers de la Cerdanya hi tenim molt bona relació, estem molt contents que el món casteller creixi perquè vol dir que a la gent li agrada i que tirarà endavant».

Pel que fa al local d'assaig i seu de la colla, l'antic cinema Catalu-nya, el president de la colla, Ignasi Ballús, ha argumentat que «el problema que hi ha és d'adequació de la llicència a l'activitat que s'hi fa; és a dir, l'activitat castellera com a tal no existeix i hem de fer totes les activitats que necessita la colla per portar a terme els castells econòmicament autogestionats a la seu social del cinema Catalu-nya, que té una llicència com a tal. Per descomptat que no és una situació il·legal, com a entitat tenim una seu social i l'activitat de l'entitat sí que és fer castells, i tot el que té a veure amb l'entitat es pot portar a terme al seu local, i aquí tenim una llicència de cinema, una sala de cinema, un projector i ara aviat obrirem la sala B, i una vegada tindrem això tindrem un cinema, i això implica una pública concurrència, i, a més, és la seu de la colla castellera. No és que vulguem fer cinema, és que tenim una llicència de cinema i aquesta és l'única manera que tenim de poder tenir obert el local».

Pel que fa a la possibilitat de canviar la llicència del local, el president de la colla ha explicat que «això és el que hem estat intentant amb l'Ajuntament i els enginyers, però aquí hi ha un problema urbanístic de noves activitats a la zona on estem, hi ha un problema de més o menys voluntat política, administrativa i tècnica municipal, i ara mateix tenim una llicència de cinema que està a nom de Castellers de Berga, i amb aquesta empara legal podem portar a terme la nostra activitat».

Ballús ha admès que es tracta d'una situació estranya: «Ho és, d'entrada, perquè han sorgit problemes, quan no n'hi ha en la major part de situacions de locals de colles castelleres». El president ha apuntat que aquesta situació no deriva d'una qüestió política: «Ho veig més com un tema administratiu que no pas polític. Nosaltres no hi podem fer res, no podem crear l'activitat castellera, s'ha de fer a través d'una llei al Parlament de Catalunya».