Els precedents de la fundació del Club Esquí Berguedà es produeixen ja l'any 1908, dues dècades abans de la creació de l'entitat. Els Rasos de Peguera acullen els primers esquiadors arribats de Barcelona. Els aficionats pujaven a peu a la muntanya i es lligaven als peus unes fustes rudimentàries sobre les quals pretenien patinar sense cap coneixement previ. L'any 1928 els aficionats berguedans veuen la necessitat d'agrupar-se per facilitar l'esquí a la comarca. Aquell primer impuls associatiu el va donar Valentí Vallès, el qual va aplegar esquiadors com Gendrau, Ferrer, Safont i Illa en el primer embrió del Centre Excursionista de Berga. El seu local social, fins l'any 1931, va ser al Patronat. Posteriorment va ser a Cal Negre fins a l'esclat de la guer-ra civil. Els primers presidents de l'entitat van ser el mateix Valentí Vallès, Josep Mas i Antoni Padrós, segons ha recollit el club. Les primeres activitats de l'entitat van ser l'excursionisme, amb sortides al Cadí, la serra d'Ensija i el Pedraforca, així com l'espeleologia. El 1929 Josep Montanyà va baixar per primera vegada al forat d'Estela. Les tres hores pesades de camí per arribar als Rasos van empènyer els pioners del club a impulsar la construcció del Xalet, que es va inaugurar l'any 1932 després d'una inversió per part dels particulars de 35.000 pessetes, uns 210 euros. Passada la interrupció per la guerra, el club es reactiva ja sota les sigles CEB. L'any 1948 una gran nevada a Berga va motivar la celebració d'una cursa al Vall. El 1949, l'entitat es trasllada al Café Colón, amb una dinàmica que ja no s'ha aturat.
