Des del 1973, als 19 anys, i pràcticament de manera ininterrompuda, Manel Escobet ha estat capturant centenars de milers d'instantànies de Patum, seguint els passos del seu pare i altres professionals de Foto Luigi que fotografiaven la festa. Ara, prop de 50 anys després, no és gens estrany trobar-lo a tots els actes de Patum, «des del diumenge del ple de l'Ascensió fins a l'últim tirabol», diu. «La Patum dels torrats l'he fet algun cop, però has d'estar inspirat», afegeix.

Considera que fer fotos a la festa «és un esport». «SeEr on s'ha de ser en cada moment requereix una dosi important de sacrifici. Pràcticament des de diumenge dels Quatre Fuets fins al següent diumenge no faig res més que fer fotos, guardar-les -el que dona més feina, ja que n'acostumo a fer unes 22.000, i les deso per triplicat- i dormir», explica. El fotògraf diu que, per a ell, és clau «tenir clar els fluxos de la gent i saber-se situar», ja que té predilecció per fer fotos des de primera línia de foc, «on hi ha la força i l'acció», però també és molt important l'ajuda i complicitat de les comparses: «No en treus res, d'empentar, has de demanar si et deixen entrar amb ells, a vegades no cal ni demanar-ho». Per això, és necessari «haver vingut més d'una vegada», perquè el problema no és que hi hagi fotògrafs, ja que la gent els respecta, «ni em veuen», diu, sinó «l'acumulació de gent, la plaça se't menja».

Per a Escobet, les maces són la comparsa més fàcil i agraïda de fotografiar, «t'has de socarrar una miqueta, però sempre trobes lloc», mentre que el més difícil són aquelles per a les quals has d'agafar molta distància, tot i que no gaire perquè sinó «no queden fotos vives», com amb els gegants i les guites, o amb l'àliga, «on t'hi va la vida»: «Un cop vaig sentir la cua de l'àliga amb els cabells». Els plens, cas a part, requereixen «anar variant»: «Cada salt el faig d'una manera diferent en un lloc diferent. La gràcia és a baix, però perds la dimensió, un bon lloc és l'alçada de sobre la guita, et dona perspectiva per veure la dimensió, i ets allà», explica. Diu que la fotografia de Patum és característica per coses com l'oportunitat, que pots aconseguir amb un mòbil, i la tècnica i la qualitat, que has de tenir molt controlades: «Amb el temps he vist que en el que no havia de tenir confiança és en l'analògic», reflexiona el professional. La democratització de la fotografia ha ajudat amb la part tècnica i, alhora, ha pres l'exclusivitat als professionals, però diu que «a la botiga sempre hi ha cua per mirar», alhora que diu que fotografien Patum «més per entreteniment que no pas per una necessitat».