Apartir del 2015 la Patum ha estat molt diferent. Abans era un patumaire de xiringuito o dels anomenats de passeig. Pràcticament em passava tota la festa fent de voluntari a la parada de l'Associació Esportiva Bàsquet Berga per recaptar fons per finançar l'activitat del club.
Un cop vaig entrar a ser regidor, m'he convertit en un patumaire de balcó. Després d'aquesta etapa, una de les coses que que sempre recordaré de la Patum serà el primer salt de maces que faig fer com a regidor, juntament amb la meva filla Ariadna. Són coses d'aquelles que queden per sempre a la meva memòria.
També m'enduc les imatges viscudes cada any al ple de l'Ascensió, on cada any he vist algunes cares que només desprenien la il·lusió d'endisar-se en una nova Patum. Aquest mandat n'hem viscut una d'extraordinària, pel centenari de Queralt.
