Mirades, sentiments, expressions, olors, persones... tot això, és Patum! Personalment he tingut el gran privilegi de viure la Patum des de ben petita: jugàvem a fer Patum, creixíem fent Patum, disfrutàvem sent Patum. Al costat de l'oncle Melitó, entre d'altres, he après a estimar-me la seva geganta nova, a apreciar l'ordre dins del caos d'un salt de plens, a restar en silenci tot escoltant la solemnitat d'un ball de l'àliga, a ballar la musicalitat de tots els balls de les comparses. Aquest últims tres anys patumaires els he viscut des d'un vessant més institucional i aquest fet m'ha permès donar-la a conèixer i explicar-la a diferents membres del govern de la Generalitat -alguns dels quals es troben injustament a la presó o a l'exili. Quan he intentat definir la Patum (que difícil! No trobo la paraula que s'hi ajusta). Sincerament crec que mai la trobaré.
La Patum és un sentiment que ens omple i ens fa sentir orgullosos de ser berguedans i berguedanes. Un sentiment de plenitud que rau en el més profund del nostre ésser. La Patum són persones. Persones a les quals vull agrair profundament la seva inestimable estima per la festa de la Patum. La Patum sou vosaltres. Gràcies. Moltes gràcies per ser-hi. Enguany viuré la Patum com sempre l'he viscut: anònimament, plena de sentiments, emocions i amb més responsabilitat. Ser membre del Patronat de la Patum et fa adonar, més encara, de la vàlua que suposa ser Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Cal buscar la manera de preservar i millorar una festa única al món perquè tenim la responsabilitat de cuidar-la, mimar-la, estimar-la.
