22 de juny de 2019
22.06.2019

«Sempre pots trobar nous punts de vista»

21.06.2019 | 23:34

Molts dels fotògrafs de Patum, la gran majoria, s'hi dediquen per amor a l'art, de manera altruista i amateur. Entre tots, Marta Pont és una de les que acostumen a compartir les imatges a través de Facebook i, en els darrers anys, ha tingut l'oportunitat de fer un parell d'exposicions individuals: el 2017 va instal·lar «Barreja» a l'Arxiu Comarcal del Berguedà, i enguany ha presentat «Un tast de Patum a la Dolceria Pujol». «Les faig per poder compartir, de la mateixa manera que m'agrada mirar fotos dels altres per veure diferents punts de vista de la mateixa festa, i també per donar a conèixer les fotos que faig», explica Pont.

La majoria d'instantànies que ha fet en els darrers anys –«abans preferia saltar»– són de la plaça, però també acostuma a estar als Quatre Fuets o els passacarrers, amb especial predilecció per la Patum de la Llar, «per col·laborar amb ells». El fet de no tenir cap obligació li dona més llibertat, i li permet fer fotos on i quan li vingui de gust: «Mai he planificat les Patums. De fet, algun cop m'he trobat algun conegut, hem anat a fer un got, i he tornat sense fer ni una foto», argumenta l'artista.

Assegura que no hi ha cap comparsa que li agradi o li desagradi fotogràficament, «totes tenen les seves coses especials» i «sempre pots trobar nous punts de vista a les comparses de sempre», diu. No obstant això, no ha fet mai fotos des de dins dels plens, ja que considera que «no es pot estar per tot»: «Si tingués 20 anys menys i un equip que pesés menys, potser ho faria, però ara per a mi és una bogeria. A més, no hi ha llum i hi ha foc, has de controlar moltes coses», diu. L'aficionada destaca que el que li agrada molt és fotografiar els patumaires i les seves expressions, com també capturar moments «especials i diferents».

Per a ella, la principal dificultat de fotografiar Patum és la gran aglomeració de gent. «Com que soc baixeta, encara ho tinc més complicat, la càmera i l'objectiu pesen força i costa fer-se espai», relata. Tot i això, diu que, «si no vols pols, no vagis a l'era. Si vas a la plaça, ja saps que pots rebre algun cop, tu o la càmera», i la gent té tot el dret de gaudir de la festa.

Pont considera que el pas al digital ha ajudat molt, quant al pes del material, però «sobretot per l'emmagatzematge». «Ara puc guardar 3.000 fotos en una targeta, abans en un rodet en podia fer 36, i sense veure què feia, que també tenia la seva gràcia», recorda. Les millores tecnològiques han suposat que hi hagi més gent fent fotos amb mòbil i altres dispositius, als quals «el que importa és que es vegi que eren a la plaça i no fer una bona foto», remarca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit