Maribel Iglesias (Puig-reig, 1961). La seva trajectòria ha estat sempre encarada a ajudar la gent. Es va diplomar en Treball Social i des de llavors no ha deixat d'implicar-se en les poblacions per on ha passat. Va ser assistent social dels Casals de la Gent Gran de Balsareny i dels Clubs Sant Jordi de la Caixa de Catalunya de Bagà i Puigcerdà. El 1992 va embarcar-se en una nova aventura i va anar-se'n a viure a Berga. Allà va treballar al Casal de Gent Gran de Berga, que posteriorment, el 2017, es va convertir en el Casal Cívic de Berga. Iglesias és l'administradora de l'espai cívic. Li agrada treballar amb gent gran, ja que li aporten l'alegria i l'empenta que necessita. Ella els torna la felicitat en forma de suport. «A vegades necessiten algú del Casal amb ells quan s'impliquen en algun acte de la ciutat, reclamen que algú que acompanyi. Jo hi vaig, tot i trobar-me fora de la jornada laboral, no m'importa», explica. Addicionalment, Iglesias també ha tingut una faceta política. De nou, amb la intenció d'implicar-se en la població, ha estat regidora de Benestar Social de Berga i primera tinent d'alcalde en els mandats de Juli Gendrau durant 8 anys (2007-2015).

Que heu guanyat amb l'obertura a tot el públic adult?

Hem guanyat arribar a gent molt més diferent, per exemple. Ara les activitats també estan a l'abast dels joves. Ens agradaria dirigir-nos a infants però no tenim prou espai. Des que som el Casal Civic fem activitats per a joves i grans, des de tallers de conversa fins a tallers de com utilitzar un telèfon. El públic que visita les instal·lacions per participar en les dinàmiques varia en gran mesura segons el tipus d'activitat que es fa aquell dia. Però, tot i obrir l'espai, la majoria de gent que ens segueix continua sent gran.

Com genereu interacció entre els joves i els més grans?

Joves i grans s'ensenyen coneixements mutus i aprenen els uns dels altres. Els més grans aprenen què interessa als joves, els temes sobre els quals parlen o com desenvolupen el dia a dia. Sovint trobem que els joves ensenyen als més grans com comprar materials per a les activitats que fan per Internet. Els joves els introdueixen en novetats que per si mateixos no descobririen. Per la seva banda, els joves aprenen tradicions que desconeixien i cultura local gràcies a les històries que els més grans comparteixen. Es tracta d'un intercanvi cultural constant que es retroalimenta per les dues bandes.

Per què es va fer el canvi de Casal de Gent Gran a Casal Cívic?

Vam pensar que seria enriquidor que la gent gran fes activitats amb els joves. I la gent gran ha rebut bé els canvis. Teníem por perquè en altres municipis aquest canvi no ha estat tan ben rebut. De fet, ha suposat uns horaris més extensos per a ells. Ara poden gaudir durant més hores de les instal·lacions. Addicionalment, aquest canvi va permetre fer un pas en una lluita sobre la qual la gent gran vol fer incidència, les etiquetes. No volen ser marcats com a un col·lectiu fràgil, ja que això els connota elements de feblesa, són persones, no ancians.

Creu que la gent gran pot sentir que els joves els prenen el lloc?

No. De fet, quan es va fer el canvi jo tenia molt clar que seria positiu per als més grans, tot i que sempre queden pors, ja que conec casos en què la conversió de Casal de Gent Gran a Casal Cívic ha generat controvèrsies. A Berga es va proposar i vam informar la gent. És per la resposta que rebíem que estava segura que això funcionaria. Al final, el fet de compartir temps és un benefici per a ambdós col·lectius.

Com progressa la gent gran durant les activitats en les quals també participa gent jove?

Poden parlar i conèixer coses noves. Descobreixen noves inquietuds. En altres casos també aprofundeixen en temes sobre els quals han sentit a parlar per part dels joves de casa però no els n'han explicat res. La veritat és que la gent gran es mostra molt receptiva amb els joves. De fet, de vegades l'intercanvi de coneixements va en l'altra direcció. Els grans aporten noves idees als més joves. El que més els agrada explicar són anècdotes interessants de la població o de tradicions antigues. També coneixen les seves necessitats i els proposen solucions. Alguna vegada els grans ens han proposat fer tallers de cuina per a alguns joves que manifesten que no saben cuinar i que en volen aprendre.

Els joves contribueixen que els grans no se sentin sols?

Els joves venen, fan una activitat en la qual es relacionen molt bé i marxen. No obstant això, encara no hem aconseguit que fora del Casal es relacionin i els joves s'ofereixin a ajudar-los en les seves tasques més quotidianes. Això és una cosa que no podem treballar molt més, s'ha de fer conscienciació des de les escoles, per exemple.

Com eviten que la gent gran se senti sola?

Evitar la soledat és el que motiva que aquest casal faci activitats. Aconseguim que facin pinya i aquesta és la clau. Els fem sortir tres o quatre cops de setmana de casa per venir i aquí conèixer gent. Durant les activitats la gent gran fa amistats i aconseguim que aquestes arrelin i acabin quedant per fer el cafè. És curiós com molts ens fan saber que, si surten de casa, és gràcies a les activitats que fem. Venir al Casal es converteix en una motivació, sobretot per arreglar-se.

Quin és l'espai del Casal que crea més cohesió entre la gent gran?

Un espai que crea molta cohesió és el menjador. Moltes vegades, gràcies al baix preu del dinar, hi ha molta gent que viu sola que prefereix dinar aquí amb companyia. No els compensa quedar-se sols a casa quan aquí es poden relacionar amb persones.

Cohesió en quin sentit?

Aquí es coneixen tots, i quan una persona falta a dinar i no truca, s'activen les alarmes dels seus companys. Ells ens avisen i nosaltres truquem a la família. Això també ens permet fer una tasca de prevenció sobre qualsevol cosa que els pugui haver passat. També de vegades som nosaltres els que observem algunes conductes, com símptomes de pèrdues de memòria, i també truquem als familiars. Un altre aspecte positiu per a ells és que els ajudem amb qualsevol dubte que tinguin respecte de temes com les factures de la casa. Els dirigim en qualsevol qüestió que necessitin.

Quina és l'activitat més efectiva per a la interrelació entre joves i grans?

Qualsevol de les activitats que puguin relacionar les dues generacions els aporten beneficis. Són bones per a l'intercanvi de coneixements entre els dos grups. Un aspecte que genera un nexe d'unió entre joves i grans són les noves tecnologies. L'aparició de telèfons intel·ligents està generant inseguretat i desconeixement per part dels més grans. Aquests no s'adapten a un telèfon tan complex, i els joves els ajuden. Per contra, tot i que fem tallers per ajudar-los, les places s'esgoten ràpidament i molts en queden fora. És per aquest motiu que el Casal busca vies externes per poder ensenyar sobre els coneixements que aquest grup demana. Demanem voluntaris als instituts de la ciutat amb la intenció que siguin els mateixos joves qui ensenyin als grans a adaptar-se a les noves comunicacions. Tanmateix és difícil trobar gent jove que vulgui fer el pas d'ajudar els més grans per si mateixos.

Què creu que és el més beneficiós per a la ciutat de la seva tasca?

Col·laborem en qualsevol necessitat i activitat que ens proposi l'Ajuntament. Ens impliquem molt, però també obrim les portes a qualsevol associació que necessiti la nostra ajuda en qualsevol esdeveniment que es faci a Berga. A més, per al consistori el Casal és un benefici, ja que saben que som una eina molt potent d'ajuda per a la gent gran. Som dels primers que detectem conductes que podrien ser fruits de malalties i som els que, moltes vegades, donem la veu d'alarma quan falta algun dels participants del Casal.