Els berguedans, permeteu-me que em senti enorgullit, que prengui una alenada de satisfacció i la deixi anar a poc a poc, tenim aquests dies més motius per sentir-nos cofois que no pas frustrats, per acabar de completar-ho només hauria faltat que la Rosalía fos berguedana.

Una de les notícies que em fan sentir feliç és el fet que la botiga d'espardenyes més popular de Barcelona, al Barri Gòtic, hagi creat una línia d'espardenyes inspirada en la Patum. Tot i no ser un calçat adequat per a la festa, sinó per descansar els peus després de cada salt, segons diu el fabricant, no deixa de ser bonic que des de fora es valori el que és nostre. La notícia em fa doblement content sabent que les fotos triades són de la fotògrafa berguedana Marta Pont.

Una berguedana que, malgrat això, és persona que es creua amb tu, et mira als ulls i et saluda, a més, s'ha donat la circumstància que ho ha fet més d'un dia seguit, potser per ser diferent d'altres, que poden passar-te per sobre i no adonar-se'n.

Per continuar parlant de les calentes, una de molt calenta és l'organització del Bdegust a Gironella, una festa de qualitat a la comarca, una organització minuciosa, mil·limètricament preparada, amb cada detall estudiat i, si cal, corregit. Acte festiu que de ben segur envejaríem si es fes fora de la nostra comarca, però, sortosament, i molt encertadament, es continua fent aquí.

La tercera de les calentes és en honor del convent de Berga, que portarà una mostra de les «tasses d'en Jordi Cuixart», una exposició per recordar que no es poden empresonar les idees, com no es poden empresonar les paraules; en Cuixart no és només un pres polític, és, a més, un poeta pres. Espero que aviat pugui veure les seves tasses i pugui escoltar amb la seva veu els seus poemes.

Fins aquí tot bé, al Berguedà es fan coses d'èxit, estem projectats a l'exterior, Catalunya ens mira, però no puc oblidar, que aquest diumenge, després d'una lluita ferotge, van ser derrotades les forces carlines; durant el proper any, la capital berguedana queda en mans dels liberals, esperem que tots els èxits aconseguits durant els anys de la dominació carlina no els perdem, resistirem.

Com diu el poeta Cuixart, «Resistir és vèncer, com estimar, voldrà dir sempre compartir».