20 de juliol de 2019
20.07.2019
Regió7

La General, un punt de trobada entre la diversitat musical i les històries de sempre

La mítica sala del Berguedà s'ha convertit en un espai de referència que «no s'assembla a les discoteques metropolitanes»

20.07.2019 | 00:07

Un espai d'unió i cohesió d'estils musicals són les discoteques. És cert que a l'àrea metropolitana hi abunden les que són temàtiques, un espai on sempre regna un estil musical concret i que no canvia. Però encara queden algunes discoteques on la música no és d'un estil concret. En aquests espais, en una mateixa nit es pot ballar reggaeton, moure els peus amb una de les cançons més mítiques de la història del pop o corejar un himne del rock.

I entre aquests espais de diversitat musical, La General de Berga s'ha fet un lloc per convertir-se en un referent. «És una sala al centre de la ciutat, és única. Per poder entendre l'essència de l'espai, s'hi ha d'haver passat. No s'assembla a les sales musicals que hi ha a l'àrea metropolitana», explica el gerent de La General, Marià Miró. «El que la gent valora més és que la música sigui tan variada. Això ho hem mantingut sempre. No ens importa dedicar una nit a la música més comercial i una altra al rock. El discjòquei de la nit decideix quina música punxar segons el públic que observa a la sala. Fins i tot l'estil pot variar segons la franja horària», afegeix. Però no és una tasca fàcil. «El fet d'haver-se d'adaptar causa que els discjòqueis hagin de ser observadors, ja que estan obligats a adequar-se», esmenta Miró.

La varietat d'estils musicals s'ha mantingut d'ençà que La General va obrir les portes el 1988. A partir de final dels anys 80, cada divendres i dissabte, la música no ha deixat de sonar en tota la nit a la sala. S'ha convertit en un espai en què es generen històries, famílies i amor per la música. «Moltes parelles o amics s'han conegut en una nit de festa a La General. És per aquest motiu que la significació que té la sala per als habitants de la comarca és enorme», comenta Miró.

Per a Miró, el secret de l'èxit de la sala és ben simple. «La ubicació i l'ecosistema de la sala han permès que es converteixi en una icona del Berguedà i en un punt de trobada dels ciutadans». La sala ha passat per diverses mans. Des del 1988 fins al 2012 va ser Àngel Rodríguez qui va vetllar per mantenir l'icònic espai obert. La cooperativa Tres Branques va prendre'n el relleu el 2012, i la seva tasca està a punt de finalitzar. L'existència de la icònica sala perilla, ja que els dies de la cooperativa Tres Branques com a dirigent de la sala s'acaben el dissabte 27 de juliol. La sala tancarà, almenys fins que hi hagi una nova empresa que decideixi fer-se'n càrrec.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades