Una de les principals tasques d'una administració és vetllar per tal que les coses es facin bé. És una qüestió ben òbvia. Això, que sembla tan fàcil, topa amb la realitat que, sempre, és molt més complexa.

Parlant dels ajuntaments, és evident que hi ha una feina administrativa i normativa que preval per sobre de cap qüestió ideològica. En molts casos no va d'ideologia, ni de política, va de fer complir les ordenances amb rigor, amb transparència i, per sobre de tot, amb igualtat de condicions entre ciutadans. Ser un bon administrador. Fins aquí, res de nou.

D'altra banda, també cal que els funcionaris, treballadors i polítics municipals -encara que aquests últims crec que són els menys responsables en aquest cas- facin la seva feina en interès de la ciutat i posant els seus coneixements al servei del bé comú. Cal que vetllin pels «nostres» -els de tots els ciutadans- interessos. Si no, qui ho farà?

I tot això a què ve a tomb? Doncs que, a vegades, penses que no hi ha ningú que vetlli per tots nosaltres i que, els que no creiem en verges ni sants, ens trobem una mica desemparats. Us poso un cas concret de la ciutat de Berga: fa poc es va tirar a terra una casa a la Ronda Moreta cantonada amb la plaça de la Creu. El propietari devia demanar el permís d'obres, va enderrocar -feia molt temps que amenaçava ruïna- i l'Ajuntament li devia dir que havia de tancar el solar amb una paret, etc., etc. No sé si hi construiran molt aviat, però el que ha passat és que la paret mitgera de la casa del costat l'han recobert d'un aïllant groc que fa fugir corrents. No em vull imaginar quina cara farà aquesta escuma amb la brutícia, etc.

Un altre tema és que fa 4 dies que han fet la paret perimetral del solar i ja hi ha pintades. Aquest sí que és un mal incurable que dona per a multitud d'articles... Crec que és especialment desafortunat deixar fer aquestes coses. Falta sensibilitat en tot el que és l'espai públic i aquest exemple que us he posat l'hi incloc.

Crec que hauria estat bé posar una condició a l'hora de donar el permís d'obres: tractar aquesta paret que ara queda tan a la vista com a façana, no com a mitgera. Amb aquesta condició ens hauríem estalviat aguantar durant alguns anys una visió força cridanera i desagradable en ple centre comercial.

Podeu pensar que és una petitesa davant els reptes que té la ciutat. I tant!, és així. Però en els detalls és on es veuen les ciutats cuidades, agradables... no deixades, com ara considero la nostra. A vegades penso que no tenim ningú que ens cuidi...