La cultura és un motor d'unió dels habitants de Viladomiu Nou. Ha estat la cultura la que ha donat una nova cara a un espai que després del decreixement de la indústria tèxtil mai ha tornat a ser el que havia estat. La Torre de l'Amo ha aconseguit reunir gran part dels seus habitants cada diumenge per compartir, parlar i experimentar sensacions gràcies a les actuacions que s'hi ofereixen setmanalment. Gràcies a la reconversió cultural, Viladomiu Nou es troba en un moment de canvis. De fet, la colònia ja va passar de ser un espai industrial a un espai de segones residències, amb 141 habitants fixos. Ara, en el seu tercer canvi, les entitats locals pretenen convertir l'espai en un lloc de referència. Civitas Cultura, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gironella, està treballant per la creació d'una colònia cultural. És a dir, una antiga zona tèxtil que s'especialitzarà en la cultura.

És aquest estiu quan els esforços de Civitas Cultura estan començant a donar fruits. «Sabem que impulsar l'espai i convertir-lo en una colònia cultural no és fruit del treball d'un dia», comenta el coordinador de Civitas Cultura, Toni Puig. La tasca de reconversió va iniciar-se el 2018 amb algunes exposicions puntuals de fotografia i el festival Càpsula Colònia Oberta, que reuneix cada diumenge artistes de diferents disciplines que realitzen actuacions. Tanmateix, durant l'estiu passat el nombre d'assistents era molt baix.

Aquest any, el nombre d'assistents s'ha quadruplicat. «Abans potser venien deu persones, ara en venen quaranta. I s'ha fidelitzat molt el públic de la colònia», comenta Puig. «Ve molta gent, però sobretot gent gran. Estem contents, ja que hem generat un espai de cohesió social entre els habitants», comenta el coordinador de Civitas Cultura. «Venen aquí amb els seus nets, gaudeixen de les actuacions i després es queden amb nosaltres a comentar-les. Fem un intercanvi d'opinions molt enriquidor», afegeix Puig.

El centre d'aquest any de creixement és el poeta visual Joan Brossa. La Torre de l'Amo coordina amb la Fundació Brossa de Barcelona exposicions inspirades en el mestre. A més, aquestes exposicions dialogaran amb altres propostes del mateix estil i espectacles que «combinen l'art més innovador, però sempre tractem de respectar les peticions de la gent de la colònia».

Toni Puig assegura que la tria de Brossa com a motiu anual no ha estat aleatòria. «Hi ha figures catalanes que no podem deixar perdre. Brossa va ser un líder antifeixista i volem que la gent que vingui a veure'ns pugui alimentar-se del seu esperit d'utilitzar l'art per millorar la situació que estem vivint».

A més, Joan Brossa suposa un repte per a Civitas Cultura. «Utilitzar la seva figura com a altaveu requereix que siguem creatius». D'aquesta manera, l'associació busca «fer reflexionar la població sobre poesia i art per despertar ganes de crear-ne», explica Puig.

A més, Civitas Cultura vol convertir Viladomiu Nou en un espai per a creadors i artistes. «Ens plantegem crear residències per a artistes. No hi ha gaires espais a Catalunya com aquest i estem segurs que la Unió Europea ens ajudarà, ja que s'estan potenciant molt les colònies creatives», afegeix Puig. «El nostre tret diferencial és que tenim una concepció global d'una colònia amb diversos espais per a l'art. Volem oferir una residència per a artistes, estem fent obres al teatre i tenim la torre com a espai cultural. A més, tenim clar que l'activitat cultural es desenvoluparà en gran part al Berguedà i no a Barcelona», explica.

Per al regidor de Patrimoni de Gironella, Lluís Vall, «creiem que cal dignificar les colònies, i el canvi ha de passar per la cultura. La colònia és un bon lloc per inspirar-se».

La colònia va néixer a iniciativa de la societat Tomàs Viladomiu e Hijos, que ja posseïa una colònia tèxtil en funcionament des del 1871. Va ser Tomàs Viladomiu qui va decidir comprar un espai conegut com la Clau de Sant Marc, a mig quilòmetre de l'altra fàbrica, per cedir-lo a un dels seus fills. A l'espai s'hi va acabar creant la colònia, per la seva importància econòmica, i com que el nombre d'habitants va anar augmentant, es va equipar amb serveis com ara l'escola i un teatre. Amb el declivi de la indústria tèxtil, la colònia va quedar abandonada.