03 de agost de 2019
03.08.2019

«La cultura és una inversió com podria ser-ho qualsevol obra municipal»

Vall aposta per una cultura a un preu popular, innovadora i compromesa amb el patrimoni

02.08.2019 | 23:29
El regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall, a l'ajuntament

Va estudiar Publicitat i Màrqueting. També és ballarí i emprenedor nat. Ara inicia el seu segon mandat a Gironella per Junts per Catalunya

Gironella ha fet una reconversió cultural durant l'últim mandat de Junts per Catalunya per mitjà del regidor de Cultura, Lluís Vall. Amb la revalidació del càrrec, Vall estrena el segon mandat al consistori amb nous reptes culturals.


Què creu que ha pogut aportar la seva tasca de regidor de Cultura a Gironella?

Em vaig trobar un llegat molt positiu. S'havia fet una restricció econòmica abans d'entrar nosaltres, i em va permetre poder invertir en cultura un cop vaig assolir la regidoria. Un aspecte sobre el qual he volgut treballar molt ha estat el Culturitza't, estava molt pensat per als artistes locals. El primer que vam fer va ser dotar-lo de més pressupost i obrir-lo. El vam convertir en un festival que no para en tot l'any, quan abans durava només dos mesos.

Quin creu que és el canvi més important que han aconseguit durant el mandat anterior?

Un dels canvis dels quals em sento molt orgullós és d'haver canviat la data del Carnestoltes. Abans se celebrava els mateixos dies que a la resta de Catalunya. A Berga hi havia una festa molt potent, i a Sallent també. A causa d'això, la nostra festa es reduïa solament a la gent de la localitat. Ens trobàvem que invertíem molts recursos econòmics però no rebíem cap retorn al municipi. És per això que vam decidir desplaçar-lo una setmana. D'aquesta manera, la gent de la comarca i rodalia podia venir.

Per què és necessari fer créixer esdeveniments d'aquest tipus?

Perquè d'aquesta forma arriben a tothom. Per fer-ho, hem començat a aplicar el format 3 en 1. Ampliem l'agenda de les festes, i d'aquesta manera podem incloure-hi tots els públics. Això ho hem començat a aplicar a la festa major. Hem inclòs als plans sobretot els infants i els joves. Fins ara la festa major estava destinada a la gent més adulta i volem que qualsevol persona, independentment de l'edat, senti la festa com a seva.

Estan donant molta importància a la celebració d'esdeveniments en espais amb rellevància històrica del municipi. Què busquen aconseguir?

Hem introduït el concepte de patrimoni dins de la regidoria de Cultura. Crec que és important saber què tenim i realçar-ho. Volem donar vida a espais que són part del paisatge per dinamitzar-los. Són la nostra herència històrica, tenim el patrimoni i, com que som conscients que no crida gaire l'atenció per si sol, busquem fer activitats i que, com a efecte col·lateral, la gent conegui espais que no visitaria per iniciativa pròpia. Hem aconseguit conscienciar la població sobre el fet que l'Ajuntament s'encarrega del patrimoni local i el posa en relleu.

I com ho fan perquè la gent hi vagi?

Preus populars. A hores d'ara, crec que som l'únic municipi del Berguedà que ofereix cultura a preus populars. Els preus dels nostres espectacles mai superen els 7 euros i no depenen del preu que demani l'artista per venir a tocar a la vila. Per tant, hem pogut fer una conjuntura, per una banda, de poder oferir una àmplia varietat cultural, i, per l'altra banda, oferir-la a preus accessibles.

Han tingut artistes de renom com Manu Guix al Culturitza't. Els preus populars amb artistes de renom no els acaben causant pèrdues importants?

No ens aporten beneficis, però no és important. El que fem és una inversió. No arribem a cobrir els caixets pràcticament mai. Però per a nosaltres la cultura és una inversió com podria ser-ho qualsevol obra en la millora de les infraestructures municipals. El que volem és el que la gent hi pugui accedir. Una vegada vaig escoltar la frase «contra la crisi, cultura», i és una frase que m'agrada perquè té raó. Si aconseguim que la gent surti de casa, els distraurem de la rutina. És el que volem.

Els artistes de renom no poden acabar apropant Gironella a la cultura de masses?

El que intentem és oferir grans artistes a uns preus econòmics. Això ho podria massificar, però el component que ho evita és l'espai. Els portem a llocs amb capacitat reduïda com pot ser la Torre de l'Amo. Tenim clar que volem concerts de petit format, d'aquesta manera el públic pot sentir l'artista més a prop i, a més, ho fa en espais singulars, ja que busquem llocs amb patrimoni darrere. Volem sortir fora del teatre i oferir un espectacle que s'allunyi de la cultura de grans masses.

Què suposa per a la població el fet d'haver potenciat les festes locals i haver-les reinventat?

Ha despertat el sentiment de pertinença. Ara som reconeguts per ser un municipi actiu. Jo sempre dic que els vilatans paguen els seus impostos, però que els volen veure reflectits d'alguna manera. Si oferim cultura a la població, evitem que la gent hagi de marxar a Manresa o a Vic a gaudir de la cultura. Es poden quedar a Gironella, on trobaran també oferta cultural. Som reconeguts i la gent està orgullosa del fet que les entitats són generadores d'identitat.

Però, per què l'Ajuntament de Gironella prioritza potenciar la cultura?

Revertir en cultura és una de les últimes premisses dels consistoris. Per a nosaltres, és al contrari. La cultura afecta tots els membres de la família, per tant, té una afectació molt directa sobre l'estat del benestar. La cultura genera una adrenalina que és molt positiva per als ciutadans.

El municipi necessitava aquesta reconversió cultural?

No és que la necessités estrictament, hem tingut uns bons antecessors. Tanmateix, penso que és una cosa que es porta en els gens, jo tenia moltes ganes de treballar sobre nous projectes i creia que havíem d'oferir coses noves a la comarca i al municipi. Abans no existia la necessitat, però ara que els hi hem acostumat, sí.

Hi ha tradició cultural a la comarca?

És cert que no hi ha un gran espai de referència cultural reconegut a la comarca. Tanmateix sí que hi ha alguns consistoris petits que fan apostes per la cultura. Manca la tradició de sortir a consumir cultura amb freqüència. Per això a Gironella hem tractat de facilitar que la gent surti a consumir-ne. El cap de setmana és per excel·lència el moment de consum cultural, però entenem que la gent de la comarca no vulgui desplaçar-se expressament per consumir cultura. És per això que nosaltres estem tractant d'oferir un catàleg variat perquè la gent pugui tenir-la més a l'abast.

I quin és el tret que diferencia la cultura de Gironella de la de qualsevol altra localitat?

La innovació. Som conscients de les fetes que tenim i tractem de buscar-ne de noves. A algunes, també els hem donat un altre aire. Busquem aportar coses noves que puguin buscar nous públics. La novetat és la nostra premissa clau. Hem aconseguit que la gent vingui a Gironella a veure què hi ha de nou.

Inicia el seu segon mandat. Què és el que vol haver fet quan l'acabi?

M'agradaria haver consolidat totes les novetats sobre les quals estem treballant actualment. També desitjaria que el Culturitza't fos un festival reconegut o que s'hagin instaurat noves tradicions com l'encesa de llums de l'arbre de Nadal. Però sobretot, vull que tot el treball no quedi en l'oblit. No m'agradaria que tot quedés en una feina d'un regidor durant vuit anys, sinó que les noves festes i tots els canvis que estem fent s'acabessin convertint en tradicions de Gironella.

Fent autocrítica, quin ha estat el canvi més fluix que ha fet durant la seva primera etapa política a Gironella?

Crec que no comuniquem prou bé tot el que fem. Ens acaba generant efectes negatius sobre el que fem. A vegades no omplim tots els concerts perquè no hem trobat la fórmula de fer-ho arribar al públic corresponent. A causa d'això, part del públic potencial no ha sabut que es feia aquell espectacle. El problema és que encara no hem sabut trobar les eines suficients per arribar a tot el públic pel qual nosaltres estem interessats. També ens hem trobat que a vegades hem generat sobreactivitat. Hem après que és millor fer poques activitats però fer-les bé, que no pas fer-ne moltes i no dedicar-hi el temps que requereixen. A vegades hem programat massa, i ens han contraprogramat des d'altres municipis. Hem de coordinar-nos més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit