El bon temps acostuma a convidar esportistes, senderistes, cor-redors, banyistes... a gaudir de l'entorn idíl·lic que regalen comarques com el Berguedà. En alguns casos, però, per bé que aïllats, l'incivisme es tradueix en brutícia de tota mena en entorns naturals. Hi podem trobar des d'embolcalls d'entrepans i refrescos o tovalloletes de paper, per exemple, d'alguns excursionistes, fins a envasos de begudes isotòniques, de barretes energètiques, gels... que deixen o cauen a alguns corredors. És habitual que els alpinistes i senderistes vegin un plàstic a ter-ra com un cop de puny a l'estómac i recullin les deixalles que troben al seu pas, però el vent fa que moltes d'aquestes deixalles s'allunyin del camí, i es corre així el perill d'afectar l'entorn.

El gruix de la gent té respecte pel medi, però es pot convertir en un problema quan el volum de persones a la muntanya cada vegada augmenta més, com explica Sònia Llamas, que ha format part del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà durant més de 6 anys. «L'acumulació de plàstic a la muntanya no té res a veure amb la del mar, però tan sols que hi hagi una deixalla és suficient per considerar-ho preocupant. El problema és cap on anem», diu. «Més enllà del tema mediambiental, que amb els anys es degradarà, també és l'efecte que fa: és això el que volem vendre?», reflexiona.

Fa pocs dies, ens sorprenia una imatge de l'Everest amb una cor-rua de gent esperant per coronar el cim, que evidencia un boom de l'alpinisme i de les curses de muntanya, propiciat per la mediatització i popularització del running i els reptes esportius. A petita escala, però, no cal marxar lluny de casa per veure una certa massificació de la muntanya, el que probablement és el problema troncal: «Tothom té la tendència a anar als mateixos llocs, hi ha molts altres cims però la gent es queda en alguns de concrets. Diversificar ens ajudaria molt», explica Llamas. Per exemple, al parc natural del Cadí Moixeró s'ha notat un «augment important» a la zona del Pedraforca, com explica el seu director, Jordi Garcia Petit, que assegura que «l'augment de la freqüència no és dolent si les persones tenen coneixements. Hem millorat com a societat, però hi continua havent un percentatge petit de persones molt poc respectuoses, que ens obliga a recollir entre 2.000 i 3.000 quilos de deixalles anuals al parc», diu el responsable.

Mentre que Llamas està convençuda que «no té re a veure amb el fet que hi hagi més plàstic, ja que fa 20 anys també n'hi havia molt, sinó que hi ha més gent», Garcia sí que ho atribueix a un augment dels productes que es venen envasats i amb plàstic. En qualsevol cas, no consideren que es degui a l'augment de les curses de muntanya. Tot i això, Llamas creu que el running s'ha posat «tan de moda, i l'obsessió és tan gran», que la gent arriba a llençar el plàstic per poder córrer més de pressa. «Ho veig més com a competitivitat i egoisme», assegura. No obstant això, considera que passa més en casos individuals que en les curses organitzades: «L'organització té prudència de desmuntar i cada vegada ho intenten evitar més». El director del parc destaca que compleixen els manuals de bones pràctiques i així els impactes són menors.

El que sí que s'intueix és un canvi de tendència o diversificació en el perfil de gent que trepitja la muntanya. Llamas distingeix entre l'excursionista de tota la vida, que li ve de família, conscienciat que «tot el que portes ha de tornar amb tu», i els «neomuntanyistes, gent que no havia anat mai per la muntanya: és més una qüestió cultural de persones que han arribat de nou a la munta-nya». Garcia coincideix que es tracta de gent que «no ha viscut la realitat del medi rural i no són conscients de moltes coses, falta un coneixement de la realitat». El director del parc apunta que actualment els excursionistes «es fien més de les tecnologies que del coneixement». L'ambientòloga diu que «la gent és una mica ionqui de l'esport, tothom vol ser Kilian Jornet», i fa un símil amb el fet que «abans la gent anava al bar per esbargir-se, i ara fa esport com una vàlvula d'escapament. En aquesta societat que ho tenim una mica tot, la gent s'enganxa a ser el millor en alguna cosa i és una opció fàcil», sentencia.