La cançó acabava més o menys així: «i que tornar és sempre la millor part de l'aventura», la cantaven l'any 2012 els Amics de les Arts, segurament més ben entonada que ho he fet jo, però l'important és l'essència del missatge, i segurament el que porta amagat la lletra d'aquesta cançó és que, per molt que voltis per indrets llunyants, exòtics o salvatges, el més important és tornar, saber tornar, a la rutina que t'espera i amb el mateix somriure que lluíem el dia que vam marxar.
Tornar al Berguedà té un plus d'angoixa no pagat. Per a la majoria, tornar a la comarca representa tornar per signar el carnet de l'atur, tornar per passejar pels mateixos carrers, encara la majoria amb noms de sants, encara, perquè és clar, la comarca no ha donat prou fills il·lustres per poder-hi dedicar un trist carrer. Alguns tornen pel deure d'haver d'obrir un petit comerç i encomanar-se a l'univers perquè faci saltar la pàgina d'Amazon i, ves a saber, potser algú, dominat per la seva desesperació consumista, obri les portes del seu establiment i compri.
Hi ha qui torna amb la il·lusió de veure que els mil tres-cents milions invertits pels clubs de futbol de primera divisió siguin donats íntegrament a Open Arms, o amb la il·lusió de tornar a l'insti i que els seus assetjadors hagin estat expulsats, però es tracta de tornar a la realitat, i tot això no ho veurem.
Tornar a la rutina és un repte molt més feixuc ara que no pas fa uns anys, quan durant l'estiu teníem una cançó, un referent i un punt de suport on refugiar-nos mentre tornàvem al plàcid costum, al descans de la monotonia. Des del segle passat que no surt una melodia prou enganxosa per entonar-la tota la tardor i allargar-la durant l'hivern. Eren simplement quatre acords i una lletra fàcil que ens feia oblidar el malestar de no haver sabut assolir el repte de l'operació bikini, una simple melodia que ens allunyava del totalitarisme vegetarià, una cançó d'estiu que enalteixi els valors de «la barbacoa», això és el que ens fa falta per portar el nostre navili al port de l'habitud.
Canviar de bàndol, passar-se a l'enemic un cop estàs segur que la batalla la tens perduda, no és gaire lícit, seria com començar la cursa des de la línia d'arribada, per això em fa molta gràcia sentir, com he sentit aquests dies, desitjar bon any nou en tornar a la pràctica de les teves obligacions, i és que les tradicions no les podem canviar d'un dia per l'altre, l'any nou el celebrem, i tornar a la realitat, després d'haver viscut uns dies a ca la fantasia, doncs no.
