Pocs esports regalen l'oportunitat de competir braç a braç amb atletes d'alt nivell. Com tenir l'ocasió de batre's contra Leo Messi en un camp de futbol o a Marc Márquez sobre una moto. Encara que s'hagin mediatitzat, les curses de muntanya mantenen el seu caràcter amateur, i al Berguedà són un bon grapat de corredores i corredors que es plantegen la cursa de casa com un dels objectius de l'any, des dels més regulars fins als que simplement en volen gaudir.

Ricard Lebourgeois fa prop de 2 anys que s'entrena a consciència per poder competir en diverses proves del territori. Va debutar l'any passat a l'Ultra, però enguany arriba en millor forma, després d'un tercer lloc a la Berga Trail. S'ha preparat amb més regularitat, ha fet quilòmetres i treball paral·lel de força de cames, uns 5 o 6 dies setmanals. L'objectiu és parar el rellotge entre les 14 i 15 hores, però és prudent, ja que arrossega una sobrecàrrega: «Concentres el treball d'un any en un dia, qualsevol cosa pot enviar la feina en orris».

«És un objectiu personal molt important, et fa canviar una mica la manera de viure. Agafes costums i rutina, no és només com qui va a jugar a futbol el cap de setmana», apunta. Per a Lebourgeois, el factor mental és clau: «T'has d'anar posant marques, tram a tram, mai pots pensar que faràs 90 km». El de Berga diu que cal ser madur, ja que «hi ha una qüestió de risc de salut».

Compartirà quilometratge amb tot un habitual d'aquesta prova. Als 56 anys, l'exalcalde de la Nou Eleuteri Adelantado es plantarà a la cursa per 8è cop, amb voluntat de millorar el temps del 2018: «El plantejament és acabar, però un cop corrent t'agrada marcar-te un temps, tenint referències passades, on el rival ets tu mateix. He fet 3 podis com a màster i això motiva, però cada cop és més difícil».

Adelantado es va reenganxar a córrer per la muntanya el 2005, amb la prejubilació. Ara acostuma a córrer o fer bici uns 2 o 3 cops per setmana, i participa sovint en proves de la zona. «M'he entrenat per acabar-la en condicions, per tornar a sortir aviat, si no, estàs una setmana que no et pots moure», diu. Tot i això, amb menys intensitat que la temporada passada, quan va córrer en proves importants com l'UTMB. El veterà agraeix recuperar «l'essència de Cavalls. Passar per Bellver era molt forçat».

Per a qui serà la primera vegada és per a Sergi Serra, de 38 anys i de Berga. Tot i haver fet caminant la ruta de Cavalls del Vent tres vegades, ara ha fet el cop de cap per portar a terme el que «sempre havia pensat que era impossible, aquest any m'he flipat una mica». Acabada la Marató de la Berga Trail i esperonat per uns amics, es va animar a apuntar-s'hi.

«Aniré control a control, plantejant-ho com petites caminades. M'agrada el repte de veure si és divertit o arriba un punt que només és patir», reflexiona. Tot i que el seu objectiu és gaudir de la muntanya i assegura que mai hi ha anat amb la intenció d'entrenar-se realment, reconeix que ha augmentat la intensitat, ha sortit algun dia més de l'habitual o fet algun recorregut més llarg.

Les dones pugen al carro

Cada cop és més habitual que les corredores segueixin les petjades de les professionals i s'atreveixin a provar l'aventura per primer cop. És el cas de la Carme Garcia, de 26 anys i de Berga, que té el clar objectiu d'acabar fent una Ultra d'aquí a uns 3 o 4 anys, «per conèixer les sensacions i per l'entorn». Ara, però, ha decidit fer la Mitja Pirineu, de 19 quilòmetres, fruit de la insistència d'una amiga i perquè és una bona distancia per començar i «és una cursa assequible». «La intenció és fer-la juntes. Haurem d'ajustar els temps, les dues ens podem moure en números similars», diu.

La berguedana fa 3 setmanes ques es prepara de manera específica, amb un entrenador personal, i ha augmentat la intensitat i els temps d'entrenament. Tot i això, de fet, d'ençà que es va reenganxar a córrer per muntanya ara fa un any i mig, ja és estrany que surti menys de 3 dies a la setmana. Abans que una lesió i els estudis l'apartessin de l'esport amb intensitat, havia fet algunes curses d'asfalt, habitualment de 5 o 10 quilòmetres. Ara, després de fer alguna prova de muntanya comarcal, debutarà en aquesta cursa esperada: «M'agrada molt i a més era l'objectiu de l'amiga, que hi va insistir molt».

Qui també s'estrenarà a l'Ultra Pirineu serà Eulàlia Raich, de 25 anys i de Sagàs. La jove afrontarà la Nit Pirineu, el quilòmetre vertical, com «un repte personal. És el primer cop que faig una cursa així, hi vaig a passar-ho bé i a gaudir, em venia de gust especialment que sigui de nit». Ella ha augmentat els dies d'entrenament i el desnivell per preparar la cursa, «però res especial de l'altre món». Com Garcia, havia corregut en una altra disciplina, com l'atletisme, i ara ha fet el pas a la muntanya per «mantenir el ritme i passar-ho bé, però mai entrenant-me específicament».

Darrerament ha fet diferents curses de la comarca, però cap de vertical. «Volia provar la Mitja, però a les baixades m'acostumo a trobar malament. Faré el quilòmetre perquè em motivava córrer de nit i que fos al costat de casa», argumenta. A l'expectativa de les sensacions en una prova d'aquest caràcter, Raich en té moltes ganes i diu que és una cursa també especial per l'entorn, «paisatges únics que tenim al costat de casa», i per «l'alt nivell esportiu que hi ha, poder córrer junts, el que fa més respecte».