La setmana es despertava al Berguedà -com la resta de Catalunya- amb les primeres reaccions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que condemna els polítics i activistes socials jutjats per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre a gairebé cent anys de presó. A Berga, els més matiners a sortir al carrer van ser els estudiants, dilluns mateix a mig matí. La primera de diverses accions que s'han succeït al llarg de la setmana i que han fet que els berguedans tornin a sortir al carrer per respondre-hi en contra, aquest cop ja d'una sentència que consideren «injusta». La comarca ha estat escenari d'algunes de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la ciutat i una de molt concorreguda i gens habitual, la columna que va sortir de Berga de les Marxes per la Llibertat, que ahir van confluir a Barcelona, i que va convertir els carrils de la C-16 en sentit sud en una marea humana.
Després de la concentració més minoritària que havia tingut lloc dilluns al migdia, la capital del Berguedà va omplir-se amb més de tres mil persones de tota la comarca per mostrar el seu rebuig a la sentència condemnatòria dels líders independentistes presos que s'havia fet pública al matí. La ciutat va tornar a viure una de les concentracions més multitudinàries de la història, com ja ho van ser la del 21 de febrer d'enguany, quan també va tenir lloc una vaga, o la del 3 d'octubre del 2017, en l'aturada de país després de les càr-regues policials del referèndum de l'1 d'octubre, que va portar riuades de gent a la capital berguedana.
El punt de trobada va ser davant dels jutjats, al carrer del Programari Lliure. Allà, a les 8 del vespre, va iniciar-se la manifestació que va recór-rer en marxa lenta pel carrer del Roser i el carrer Major fins a arribar a la plaça de Sant Pere. El centre de la ciutat es va omplir de berguedans disposats a mostrar el ferm rebuig a la sentència, que «és un intent d'enviar un missatge de por als ciutadans que opinem diferent», va afirmar l'editor berguedà Jaume Huch, encarregat de fer la lectura del manifest. «No tenim por», van corejar els assistents amb crits insistents. Al text també es va demanar la «unitat» dels catalans per continuar reclamant la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. Un dels moments més especials de la concentració va ser quan la plaça es va convertir en un mar de llums. Tots els assistents, en silenci, van alçar els mòbils i van il·luminar l'espai.
Marxa que omple la C-16
La mobilització del dilluns va ser el preludi del que va continuar dimecres, amb l'inici de les Marxes per la Llibertat organitzades per les entitats sobiranistes. Berga, com ja s'havia anunciat insistentment, era punt de sortida d'una de les cinc caminades que ahir van arribar a Barcelona després de tres dies de marxa.
La columna de Berga va sortir de la plaça Gernika, a tocar de l'entrada centre de la ciutat, dimecres a les 8 del matí, després d'un esmorzar matiner convocat a les 7. Els manifestants van arribar a Gironella abans de tres quarts de deu del matí i després d'un breu avituallament, van dirigir-se cap a Cal Bassacs, on van abandonar les carreteres interurbanes per endinsar-se de nou a la C-16. A un ritme viu, els manifestants van arribar a Puig-reig a quarts de 12 del matí, on més manifestants s'esperaven per unir-se a la columna i fer créixer la xifra fins als més de 2.000 marxaires que van continuar el camí fins a Navàs. Després de dinar la marxa es va reprendre fins a Manresa, on es van comptabilitzar fins a 15.000 persones.
Ahir, tot i que les grans mobilitzacions van tenir lloc a Barcelona, la jornada de vaga convocada per alguns sindicats per demanar millores laborals però amb la sentència de rerefons, també es va notar a Berga i la resta de comarca. La capital berguedana presentava un aspecte inusual més propi de l'1 de gener que d'un divendres normal: carrers buits i comerços i establiments majoritàriament tancats.
