Escriure en poques paraules el que vam viure diumenge passat durant la segona edició de la Cursa de la Dona de Ginkgo és difícil.

Després de veure com en les últimes setmanes col·laboradors importants de l'activitat ens diguessin que aquest any no podien ajudar-nos i de comprovar que les inscripcions no anaven tan bé com l'any passat per la resta de campanyes solidàries que s'estan fent a la comarca, vam dir que l'únic que ens faltava era que plogués (unes paraules llançades al vent en època de sequera extrema i que van tornar com un bumerang diumenge a la matinada).

No comptàvem, però, que la família Ginkgo apareix en tots i cadascun dels esdeveniments solidaris que organitzem i abans de les 7 ja teníem persones que venien a ajudar-nos en el muntatge. Els missatges de whatsapp arribaven un dar-rere l'altre i tots deien el mateix: «Seguim endavant, veritat?». No ens acabàvem de creure que la gent, tot i el mal temps, s'estigués preparant per demostrar que davant la solidaritat no hi ha barreres.

Vam donar la sortida de la cursa i els corredors i caminadors van plantar cara al mal temps: tots amb el seu paraigua i sense por a mullar-se. A la tornada, arribaven regalimant d'aigua, però amb cares que eren de satisfacció. No ho oblidarem mai. Una vegada més es van sumar en un mateix espai les ganes de treballar amb la tossuderia de la comarca del Berguedà, que ha tornat a demostrar que és molt solidària. Gràcies a tots aquests caminadors i corredors que no van dubtar a sortir al carrer, es lliuraran a l'Institut Català d'Oncologia més de 5,700 euros. Moments com aquests i vivències com les del darrer diumenge són gratificants i ens porten a continuar lluitant per la nostra tasca. Després de deu anys, Ginko no s'atura i encara menys després de comprovar la resposta dels berguedans.