Molta gent ho desconeix, sobretot les generacions més joves, però Angelina Vilella, una de les cares conegudes per la seva implicació en l'activitat cultural de Berga, va ser restauradora de les comparses de la Patum durant quinze anys: des del 1987 fins al 2003.
La proposta li va arribar del llavors regidor encarregat de l'àrea patumaire, Andreu Escobet. «Ell va voler intervenir en la restauració de les comparses perquè estaven molt malmeses i buscava algú que hi fes un arranjament. Al final, però, no va ser un cop de mà sinó una gran actuació per posar remei a alguns desgavells», recorda mig entre rialles Vilella, «perquè hi havia peces que estaven fatal».
«Els primers anys van ser difícils perquè, per exemple, la guita grossa estava feta un desastre, i vaig tenir-la vuit mesos al damunt de la taula de casa meva per decidir què li fèiem per arranjar-la i que es pogués mantenir», diu. «Vam fer una gran feina, jo i els experts d'altres àmbits que em van ajudar», recorda. De mica en mica va anar adquirint coneixements concrets per posar a punt les comparses abans de l'inici de cada Corpus. «Però no era com ara. Abans treballàvem entre deu i dotze dies abans de Patum i ho fèiem en unes condicions molt precàries, als baixos de l'ajuntament, sense llum i amb molt poc temps de marge», assegura. «Vaig aprendre molt amb la restauració de la Patum, perquè he estat autodidacta i he anat adquirint uns coneixements que, si no hagués estat per això, no hauria après mai», assegura. Vilella va quedar dolguda per la manera com la van apartar de la restauració de les comparses, el 2003. «No em van donar gairebé cap motiu i ho van fer de la pitjor manera», creu, «per això he estat molts anys apartada de la festa i cada Corpus marxava de Berga perquè em costava. Ara ja hi vaig».
Per a Vilella els anys passen i assegura que ara, després de gairebé dues dècades, se sent orgullosa que li facin aquest reconeixement. «Estic molt contenta».
