30 de novembre de 2019
30.11.2019

TRIBUNA

29.11.2019 | 23:16
TRIBUNA

Òmnium Berguedà ha celebrat els premis Climent Forner 2019 en reconeixement a la tasca, volgudament tossuda, de nous berguedans i berguedanes que han fet un esforç per aprendre i sobretot practicar el català en els seus nous espais relacionals.

Quan va sorgir la iniciativa, recordo el debat entorn de la necessitat o no de premiar el fet d'aprendre la llengua del país que t'acull. En aquell moment –i encara ara– es parlava de necessitat d'integració, la qual passava per aprendre, sine quan non, català i fer tot un procés d'aproximació a l'altre amb certes renúncies identitàries. Certament es parlava, de puntetes, de processos bidireccionals, però a la pràctica delegàvem tota la responsabilitat «als altres», talment com si la diversitat no tingués implicacions a la societat d'acollida.

Actualment subratllo que sí, que ens calen espais de reconeixement per donar valor a l'esforç, a la tenacitat i a la capacitat de permeabilitat dels nous veïns als elements identitaris propis que són elements clau d'inclusió, però al mateix temps ens cal el reconeixement multinivell de l'altre des d'un pla horitzontal per donar llum al pluralisme cultural, religiós, lingüístic? Malauradament no tenim competències ni en la gestió de fluxos ni en la gestió de fronteres –competències pròpies dels estats–, però sí que tenim autoritat i capacitat per decidir quin model de societat volem i, en aquest cas, la decisió ens interpel·la; la decisió no és delegada.

La mirada intercultural suposa crear ponts en una societat polaritzada i trencada a còpia del discurs de la por. No es tracta de construir contranarrativa al discurs del «nosaltres i ells», sinó d'afavorir una nar-rativa i un imaginari col·lectiu en què tots i totes tinguem elements de pertinença reconeguts. Incorporar persones d'orígens diversos als debats, a les reflexions, als entorn socials, polítics i culturals que configuren la nostra ciutat i la societat en tots els sistemes, des del més individual fins al més col·lectiu. Es tracta de repensar el futur i imaginar-nos-el com un espai compartit, i per fer-ho necessitem espais de relació, però també instruments, cobertura jurídica i plena governança.

I alguns potser us preguntareu: per què cal repensar el «nosaltres»? Bàsicament perquè som ésser socials que ens nodrim de la interacció. Negar o ometre l'altre és negar part d'un tot al qual tots pertanyem. Conviure no ha estat mai fàcil. Conviure no significa estar d'acord en tot, sinó que implica un exercici de diàleg, de debat de profunditats diverses entorn de situacions noves que poden generar conflicte. I els conflictes es resolen posant-hi llum.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook