04 de gener de 2020
04.01.2020

«Quan una religió viola drets i llibertats, no és una religió, té un altre nom»

La moda va donar una empenta a un jove i inquiet Imad Dalí que ha pugnat per viure entre dues cultures i contra un «racisme sistèmic» en el món de la salut

03.01.2020 | 22:28
«Quan una religió viola drets i llibertats, no és una religió, té un altre nom»

Després d'uns 25 anys, ha tornat al Berguedà per enregistrar un capítol d'un nou programa de TV3, que s'ha volgut fixar en la seva particular història que va començar a Berga

Imad Dalí (Tànger, 1978) va arribar a Berga des del Marroc quan encara no tenia dos anys, i ara ha tornat a visitar la comarca després d'un grapat d'anys sense fer-ho. Reconeix que la imatge que ha vist ha canviat poc. Va escollir l'escola de Sant Joan per enregistrar un dels episodis d'un nou programa de TV3, A 4 mans, dedicat a aquest infermer polifacètic de trajectòria particular.


El nom ja és curiós. D'on prové Imad Dalí?

Vaig venir a viure a Berga perquè el meu pare era miner al Pedraforca. Em va sobtar: era hivern i estava nevat, però els carrers eren negres i foscos, i jo estava acostumat als carrers blancs de Tànger. Vivia al barri vell i no teníem gas natural, sinó carbó. La integració era bastant més fàcil, la migració era un fenomen que no havia arribat al boom actual i a Berga només hi havia dues famílies de fora. Comportava cert exotisme. Em vaig integrar, estudiant a l'escola de Sant Joan. Va ser una etapa molt important, vivint entre dues cultures totalment diferents i redescobrint la meva identitat. Berga va ser el niu per acabar sent el que he volgut ser.

Recorda Tànger?

Aprofitàvem les vacances per anar-hi, a l'agost. Allà érem una família benestant, teníem de tot i una casa molt gran, mentre que a Berga era tot més auster. A vegades desitjava que arribés l'estiu perquè allà em sentia ric. Amb el sou d'aquí, allà pots fer miracles.

Com va anar la integració?

Em vaig integrar perfectament a l'escola i a la cultura catalana, he pogut viure entre dues cultures. Crec en l'islam, però molt més liberal. Als disset anys, vaig marxar de Berga, després de guanyar un concurs internacional de moda. Vaig començar a treballar de model, en revistes i en algun anunci, aprofitant l'exotisme. Ara soc infermer, i també vaig ser professor d'Infermeria a la UAB, durant quatre anys. Encara ho compatibilitzo amb la moda, sobretot amb anuncis pels països àrabs. Als 41 encara faig cosetes, però no és el meu interès principal.

És un perfil especial, no?

Tinc una vida molt normal. L'excepcionalitat és haver-me creat la meva identitat i haver lluitat amb uns valors musulmans. La meva parella és home, i pot xocar en el món de l'islam. He hagut de defensar els valors amb coherència. No ha sigut tan dur com esperava, ja que els meus pares m'han educat amb els valors i l'estima. Et trobes persones alienes a la família que et diuen què és bo i què és dolent, ha sigut una lluita bastant fumuda i dura, però ara en puc parlar sense cap dolor. Vaig tenir sort: el món de la publicitat em va ajudar a apujar l'autoestima i a veure que podia fer coses.

Per què van venir a Berga?

El meu pare va veure que era un terreny idoni per portar-hi els fills, i vam anar venint a poc a poc. Ara, només hi queda una germana. Jo em vaig cansar de viure a Barcelona, a la ciutat, i em vaig comprar una casa a prop de Cardedeu.

I com ha vist ara la comarca?

El Berguedà no ha evolucionat, i ho ha de fer. Calen molts més arcs iris.

Diu que ha viscut entre dues cultures, però a Tànger va estar-hi poc temps?

Casa meva és una família musulmana, on vaig aprendre la religió, i a l'escola trobava valors totalment diferents. També hi havia valors de casa que no acceptava. He aconseguit crear la meva identitat, agafant coses de cada part. Em sento musulmà, però m'agrada més la mística de l'islam i l'islam que no et provoca por, el més modern que lluita per la llibertat, la igualtat i només entén de pau. Quan una religió viola drets i llibertats, no és una religió, té un altre nom. És el que diversos marroquins i marroquines han capitanejat, s'ha de modernitzar. La dona pot treballar i el vel és una opció. Et trobes moltes hòsties per tot arreu, però el millor és que a la meva família no, és el més important. L'arrel està molt mal entesa: no és on has nascut, sinó on decideixes integrar-te. Implica l'acceptació de les normes socials, de comportament, educació, drets i obligacions, i ho has de combinar. El meu arbre és clarament a Catalunya, difícilment aniria a Tànger. Quan vaig al Marroc em sento estranger, el meu àrab està rovellat i no conec el dia a dia. La cultura d'origen et vol atrapar i seduir, i la cultura on ets diu que estàs obligat a seguir-la. Jo no vull deixar els orígens, m'hi sento identificat, m'encanta ser del Marroc i n'estic enamorat, però també de Catalunya i la seva cultura.

Ara és infermer. Per què?

La meva idea ha sigut sempre televisió i cine, però quan vaig començar a voltar i a dedicar-me a l'espectacle, em vaig adonar que tenia caducitat. Sempre hi ha gent que ho fa millor i que és més guapa, i la imatge amb els anys canvia. No m'era compatible amb fer medicina, i infermeria era més rapida i em permetia treballar aviat, just començar la carrera.

Hi ha racisme?

El món de la salut té un racisme sistèmic brutal. Tenim grans professionals, però la pressió assistencial, accentuada amb la barrera idiomàtica i cultural, fa que els comportaments, a vegades provocats pel mateix estrès, siguin totalment intolerables. Hi ha persones que es neguen a atendre persones d'altres cultures, hi ha uns prejudicis increïbles. Es diu que la població immigrant utilitza més els serveis mèdics, la medicació? És mentida. La gran població migrant és jove, activa i sana, el procés migratori mateix ho implica. La despesa sanitària de la població immigrant és molt més baixa que l'autòctona.

Ha publicat diversos treballs sobre medicina transcultural. Què és?

Una de les especialitats que m'han permès viatjar internacionalment és la gestió de la qualitat i la transculturalitat en salut, fusionant la meva experiència amb la salut. Explicava que la salut i la malaltia són diferents en les diverses cultures, i serveix per educar professionals sanitaris per fer plans personalitzats de cures en funció de les cultures. Una dona marroquina no entén l'embaràs com una dona occidental, i les malalties o els protocols culturals són diferents en el naixement i en la mort, per exemple. El sistema de salut català, tot i ser molt potent, no funciona en altres llocs.

Per tant, trobem racisme a les dues parts, no?

Sí. Com a professional sanitari, t'has de col·locar a la posició d'ajudar i de curar. Si no, no pots fer aquesta professió. És un tema que em treu de polleguera. M'he trobat amb casos de receptes que s'han fet perquè el pacient pagués el 100% dels medicaments, quan se li podia subvencionar. Tot i això, no podem generalitzar: hi ha grans equips de mediació i gent amb molt bones intencions.

I amb el vel de les dones?

Hi ha alguns problemes, gent que pot tenir certa resistència amb les dones que en porten, però també depèn molt de la professional. Jo no acostumo a tenir problemes, però una dona musulmana defineix la seva identitat quan porta vel. Al final, quan la gent veu que és una gran professional i l'està atenent, no hi posa tants impediments.

A part d'aquesta tasca, també s'ha atrevit amb una novel·la.

Sóc un cul inquiet. Dedico el temps lliure a fer narrativa infantil, i vaig fer un llibre molt dolent que compra la gent que m'estima molt, demano que no el compri ningú. Va ser una petita narrativa que resumeix la meva percepció de la fantasia de petit. Estic preparant un segon llibre, d'educació de la salut per a nens i nenes, que aviat es publicarà a Espanya i Amèrica Llatina. No és per afany de lucre, sinó com a hobby i per omplir el buit que hi ha en l'educació per als nens i nenes en salut, a través d'un llenguatge que puguin entendre els infants.

Aconsegueix el que es proposa, oi?

Viure a Europa és fantàstic, és una gran sort. És fantàstic tenir oportunitats, utilitzar la intel·ligència i la creativitat, amb les ganes de fer coses, ja que aquí les pots fer. Utilitzar-ho al Marroc podia ser molt inútil i frustrant. Cal que aprofitem el que tenim i compartim la generositat per fer un món molt millor. Mai he tingut por del fracàs, però he fracassat moltes vegades. Era un nen lletget, ningú es fixava en mi. Era el lleig de Berga, però molt mogut. Mai m'hauria pensat que sortiria en una passarel·la o en revistes de moda, o que acabaria tenint una molt bona economia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook