11 de gener de 2020
11.01.2020

Dos terços dels municipis del Berguedà han perdut població en els últims 20 anys

?Les xifres del padró constaten que la comarca té més habitants que el 1999 però només 10 dels 31 municipis han crescut

10.01.2020 | 23:41

Més de la meitat dels municipis del Berguedà han perdut població en els darrers vint anys. Les xifres fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que cor-responen a l'1 de gener del 2019 mostren que el padró total de la comarca, però, ha crescut aquest 2019 respecte al 1999. L'augment de població únicament s'ha registrat en 10 dels 31 municipis que formen el Berguedà.

Com es pot veure a la taula adjunta, on es recullen les dades de l'INE i es comparen les xifres del padró del 1999 respecte a les del 2019, el nombre de berguedans empadronats ha crescut en 1.337 persones, el que suposa un 3,51%. Si el 1999 hi havia un total de 38.109 persones al padró, el 2019 n'eren un total de 39.446. Aquest creixement, però, no és generalitzat i únicament deu dels pobles del Berguedà han experimentat un augment respecte a fa dues dècades.


Els municipis que creixen

El municipi que més ha crescut en percentatge d'habitants en aquest període de vint anys és Castellar del Riu, que el 1999 tenia 108 persones al padró i el 2019, 169, el que suposa un augment de més del 56%. El segueix de prop Capolat, amb un creixement del padró de prop del 47%. El tercer poble que ha experimentat una variació en positiu més alta de població és Castell de l'Areny, amb un 38,7% de creixement. També han crescut en nombre d'habitants Avià (+22,58%), Berga (+16,38%), Montclar (+16,24%), Sant Julià de Cerdanyola (+7,04%), Santa Maria de Merlès (+6,98%), la Nou de Berguedà (5,92%) i Bagà (+2,64%).

Vint dels municipis restants, per contra, han perdut població en aquestes dues dècades, excepte Sant Jaume de Frontanyà, que s'ha mantingut igual. Els que més han caigut en habitants respecte al 1999 són la Pobla de Lillet, amb una disminució del 26,41% del total de persones del padró; Vilada (del 22,10%) i Cercs (del 21,47%). Els que menys n'han perdut, tot i també tenir un balanç negatiu amb una baixada de la població, són Gironella, que ha passat de 4.913 habitants a 4.826 (el que suposa una disminució de l'1,77%) i Casserres, que ha caigut un 2,43% i ha passat de 1.648 habitants a 1.608.


Evolució constant

En aquestes dues dècades, però, hi ha hagut una evolució d'aquestes xifres que ha fet oscil·lar el total d'habitants de la comarca entre els 38.000 i els més de 41.000 habitants. Per exemple, el Berguedà va registrar l'any 2000 un padró de 38.051 habitants, mentre que la xifra va arribar a créixer en deu anys fins als 41.683 habitants, segons les dades de l'INE que fan referència al 2010.

Creixement mínim en dos anys

Si es fa la comparativa entre les xifres del padró dels dos darrers anys al Berguedà, 17 dels 31 municipis han perdut població tot i que, com passa respecte a fa vint anys, la comarca aconsegueix guanyar habitants en general, de manera discreta, i passar dels 39.104 als 39.446, el que suposa un creixement del 0,87%.

Pel que fa a la capital, Berga, que el 2011 va situar-se per sota dels 17.000 habitants després d'un creixement continu durant la primera dècada del segle XXI, i que el 2017 s'apropava perillosament a caure per sota dels 16.000, ara repunta i s'estabilitza per damunt d'aquest llindar, amb 16.494 habitants segons les dades de l'1 de gener del 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook