La Fundació Horitzó del Berguedà fa més de trenta-cinc anys que treballa per la inserció social i laboral de persones que pateixen trastorns de salut mental i risc d'exclusió. Actualment, la fundació té contractades 13 persones, de les quals 9 pateixen algun tipus de trastorn. Amb l'adquisició de l'empresa d'inserció laboral Delícies del Berguedà, de la Fundació Portal, dedicada a l'elaboració de iogurts artesanals de proximitat i que dona feina a joves amb patologia dual, la Fundació Horitzó tindrà més opcions de créixer i d'oferir més llocs de treball perquè podrà competir als concursos de contractació laboral com a empresa social, i no com una empresa ordinària, com ho havia de fer fins ara, tot i tenir llocs de treball ocupats per persones en risc d'exclusió.
La directora de Fundació Horitzó del Berguedà, Eva Sánchez, i una de les patrones de la fundació, Charo Díez, es mostren satisfetes de les noves oportunitats que tindran per haver adquirit aquesta empresa d'inserció laboral que funciona a la comarca des del 2012. «Nosaltres ara tenim personal contractat i competim amb l'empresa ordinària però amb un perfil de treballador amb discapacitat, concretament persones amb problemes de salut mental, que ara per ara és el col·lectiu més desatès laboralment a la comarca», destaquen.
Ara, havent-se convertit en accionistes majoritaris de la marca de iogurts, Fundació Horitzó creix i afegeix una branca més als seus serveis, i una nova línia de treball molt diferent de les que tenien fins ara, que els obre portes a participar en concursos públics o privats reservats per a centres especials o empreses d'inserció -un tipus d'empreses amb llocs de treball protegits que donen feina a persones amb discapacitat- amb més garanties de poder-los gua-nyar, i poder contractar més gent.
El repte d'un centre especial
Un dels cavalls de batalla de l'entitat ha estat, des de fa molts anys, poder convertir-se en un centre especial de treball. Per què? Aquest model de gestió els garantiria tenir cobertes el 50% de les nòmines dels treballadors contractats amb trastorns mentals i risc d'exclusió i tenir finançat el sou del personal d'atenció i de suport als seus usuaris. «Aquest suport és essencial per a un bon acompanyament laboral de persones amb capacitats diverses», asseguren. A hores d'ara, però, descarten que la Generalitat de Catalunya, que gestiona les concessions d'aquests centres, els doni el permís. Els qüestionen que una comarca com la del Berguedà, amb pocs habitants, necessiti un segon centre especial de treball, tenint en compte que l'Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà ja cobreix aquest servei amb el Taller Coloma.
En aquests moments, tal com han avançat les responsables de la Fundació Horitzó del Berguedà, l'objectiu és treballar conjuntament per tal d'arribar a un acord amb el Taller Coloma i poder cobrir les necessitats de totes les discapacitats de la comarca. Aquest fet permetria optimitzar recursos i oferir més línies de treball de característiques molt diverses, i adaptar-se a les necessitats de cada persona.
Tot i que la predisposició hi és, i es preveu que hi hagi aquesta col·laboració entre les dues entitats, actualment les converses no avancen tant com es voldria, en espera que es desencalli la situació d'excepcionalitat que viu l'Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà des de fa un any, quan va esclatar la crisi econòmica a l'entitat.
Treball conjunt
Per a la directora de la Fundació Horitzó, l'objectiu és treballar conjuntament a la comarca per la inserció laboral de persones amb discapacitat, tant psíquica com física i intel·lectual, o per problemes de salut mental. «Ara hem fet un primer pas que és el d'adquirir una part important de Delícies del Berguedà, i això ens permetrà arrelar la marca a la comarca, fer-ne créixer les vendes i aconseguir consolidar el projecte», diuen.
Les característiques d'una empresa d'inserció laboral com aquesta permeten contractar persones durant gairebé tres anys amb l'objectiu de preparar-les per al mercat laboral ordinari. «Nosaltres voldríem que això fos sempre així, però és cert que hi ha persones amb un alt grau de discapacitat que ara per ara no poden treballar al mercat ordinari i cal adaptar-se a les necessitats de cada persona», explica Sánchez. «També hi ha persones que estan passant per un moment en què, tot i no poder treballar, necessiten estar ocupades i no perdre hàbits, tenir una rutina i fer una vida el màxim de normalitzada possible», afegeix.
