«La Cabana sempre ha volgut ser un restaurant contemporani mantenint l'essència tradicional de la casa, que des dels seus inicis ha estat donar menjar i beure a la gent. I que això estigués a l'abast de tothom». Així defineix Josep Badia, copropietari del restaurant La Cabana de Berga, la filosofia actual d'un establiment que ha sabut mantenir la idea inicial que tenien els seus fundadors, cap a l'any 1966.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha guardonat recentment el restaurant berguedà per la seva «llarga trajectòria». En concret, pels seus cinquanta anys d'història. I més de mitja dècada de treball i servei al paladar berguedà és motiu d'orgull i satisfacció per a tots els que han posat el seu gra de sorra a La Cabana. «Aquest guardó és un reconeixement a la casa, a un establiment que ha estat obert ininterrompudament des de l'any 1966. Hem estat de sort que en els últims 17 anys hi hem estat nosaltres i per aquest motiu l'hem recollit», explica Josep Badia.

Una ubicació crucial

El restaurant La Cabana va obtenir la llicència municipal el 1966, tot i que Josep Badia afirma que ja funcionava uns anys abans. El bar-restaurant el va fundar una família de Berga, Josep Manubens i Maria Costa, una parella que vivia a la plaça Santa Magdalena i que tenien una botiga. Badia explica que «eren emprenedors i amb visió de negoci. Aquest terreny estava en venda i el van comprar. Van pensar que era un bon lloc per fer-hi un restaurant». I no anaven desencaminats. Tot i que no podien saber que 54 anys més tard encara se serviria menjar al local, els fets han demostrat que la ubicació ha estat crucial per a la seva supervivència en el temps.

En els primers anys de vida, l'establiment va ser un bar-restaurant. I just pel costat hi passava la carretera que anava cap a Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. A 200 metres s'hi podia trobar el trencant que va cap a Vilada i cap a l'alt Berguedà. Les mines, Gósol, Saldes, Bagà, la Pobla... un punt estratègic de mobilitat per a cotxes i camions de l'època. «Als inicis d'aquesta casa va ser quan es van fer la central tèrmica i el pantà de la Baells. Hi va una època que l'establiment no tancava mai. Treballava les 24 hores del dia», rememora Josep Badia.

I els anys van anar passant però La Cabana seguia ancorada a la carretera C-1411z, conquerint el pas del temps amb menjar, beure i també habitacions per dormir. L'establiment sempre ha estat un bar-restaurant, però durant una època també va ser hostal, oferia llits als viatgers que passaven per la zona. Ara fa 30 anys va retornar únicament al servei de restauració. Una de les mostres del seu bon funcionament és que mai ha tancat. «Ha anat passant per diferents mans, en propietat, en lloguer... però sempre ha estat obert», explica el maître actual de La Cabana.

La Cabana actual

Des de l'any 2003 els germans Badia gestionen el restaurant La Cabana. En Josep és el director de sala i en Jordi, el cuiner. La seva cuina aposta per productes de proximitat que són capaços de transmetre els valors de la comarca del Berguedà. En Josep resumeix la seva proposta en «una cuina contemporània, actual i catalana. Mirem de cuidar al màxim el tema de coccions, les presentacions... el que fem és mimar el producte».

La Cabana té un equip de 12 persones i té una capacitat de comensals de 140. «Això depèn de la temporada i de l'època, però en ple mes d'agost podem arribar a fer 200 dinars. Ara mateix en fem uns 100». Tot i que per la seva ubicació històricament el restaurant s'ha centrat molt a aconseguir clientela de pas, en Josep té molt clar que La Cabana té una gran sort de tenir Berga als seus peus. «Berga ens ha omplert la sala durant molt de temps. Tant quan ve gent de la ciutat o quan fan alguna recomanació a algú de fora. I això és molt important. El 2003, quan vam començar, la gent gran de la ciutat ens va donar una empenta molt forta».

I tot i que La Cabana té un passat lluminós i un present brillant, l'equip actual no deixa de mirar el futur, ja que els temps canvien, també per a la cuina: «En els últims cinc anys hem apreciat un canvi en la necessitat de gestionar les xarxes socials i també en l'atenció al públic. Necessitem una persona dedicada pràcticament només a atendre trucades», acaba Josep Badia.