La població de senglars ha disminuït un 15% als boscos del Berguedà i un 60% als del Cadí. Així ho confirma el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que ha presentat una memòria basant-se en les dades obtingudes a partir de les batudes de caçadors d'arreu del país. Les xifres certifiquen que la població d'aquest animal ha caigut en gran part de Catalunya en el període 2018-2019 i s'explica per diferents causes. La primera és la pressió exercida pels caçadors davant l'espectacular increment de l'espècie els últims anys. Després, la baixa producció de gla i les reiterades sequeres han fet que l'augment de densitat del senglar s'hagi vist frenat per primer cop en molt de temps. Sense predadors naturals que en controlin el creixement, el paper dels caçadors resulta clau.

Dades per a l'optimisme

L'avianès Manel Raurich, president de l'Agrupació de Societats de Caçadors de Catalunya, ha parlat amb Berguedà Setmanal i ha confirmat que la baixada s'ha pogut percebre a la comarca. «Sí, aquest descens s'ha notat als boscos del Berguedà, i bastant. Temps enrere no podíem ni somiar els porcs senglars que hi ha hagut aquests últims anys», explica. Tant el gremi de caçadors com el mateix departament de la Generalitat al seu informe veuen amb optimisme aquesta davallada, ja que permet reduir la conflictivitat que genera l'excés d'exemplars i reduir-ne els riscos sanitaris. «Aquest descens és molt positiu. Com que no n'hi ha tants, hi ha menys accidents i menys danys a l'agricultura», diu Raurich.

El descens del nombre de senglars varia segons les zones de Catalunya, però la major part de poblacions van baixar entre el 2 i el 27%. La zona on els descensos van ser més alts, entre el 44 i el 66%, són alguns espais del Pirineu i Prepirineu. Només en quatre observatoris, Sant Llorenç del Munt, muntanyes de Prades, massís del Garraf i les Gavarres, es va veure un augment de densitat. Aquesta variació s'explica per factors locals com més disponibilitat d'aliment o rigor inferior de la sequera. El programa de seguiment per desgranar la tendència demogràfica de les poblacions de senglars a Catalunya va néixer el 1998 i es nodreix de les dades subministrades pels caçadors. Les dades de la memòria no s'agrupen per comarques, sinó que ho fan per observatoris. El Berguedà està dividit en dos, el nord correspon a l'observatori del Cadí i el sud als boscos de Berguèda-Solsonès.

No es pot abaixar la guàrdia

«No sabem exactament per què han crescut tant els últims anys, se suposa que ha canviat la manera d'actuar de l'animal. Crien molt més, s'adapten encara més a prop de les ciutats i els pobles, no tenen por de la gent», comenta Raurich. Tot i la tendència a la baixa, la Generalitat argumenta que al conjunt del territori el nombre d'exemplars als boscos de Catalunya continua sent alt. El departament diu que no es pot abaixar la guàrdia perquè es pot tornar a enfilar ràpidament. Es calcula que a Catalunya hi viuen 190.000 senglars. Les zones amb una densitat més elevada, entre 12 i 15 senglars/km2, són a l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Montseny.

A la resta de Catalunya, incloent-hi la comarca del Berguedà, que té de 3 a 6 senglars/km2, les densitats són moderades, i entre els llocs on s'enregistren les densitats més baixes, per sota de 3 senglars/km2, hi apareix la zona del Cadí. «Abans de tot això podíem caçar tres o quatre senglars en tot l'any, a tot estirar deu, però no ens podíem imaginar el que ha passat els últims anys», comenta Raurich. El president de l'Agrupació de Societats de Caçadors de Catalunya creu que «la pressió que els caçadors fan al porc senglar és el principal factor d'aquest descens. Amb les sequeres la població es trasllada, abans eren més territorials i ara van de cantó a cantó buscant menjar» i afirma que els pròxims anys la densitat de seglars continuarà baixant. «Hem d'esperar que amb el pas del temps la població vagi disminuint i així no hi haurà tanta gent perjudicada. Tampoc podia ser aquesta sobre població de senglars», acaba.