El fortí de la Torre de la Petita era un dels 22 punts de defensa de què disposava la ciutat de Berga l'any 1840, moment de màxima expansió del conjunt de fortificacions carlines que van protegir la població en la batalla de Berga, segons una recopilació bibliogràfica facilitada per Xavier Pedrals, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà.
Rosa Serra, en un article titulat «La ciutat al segle XIX i als primers anys del XX», publicat a la revista cultural L'Erol, explicava que abans de l'entrada dels carlins, especialment a partir del 1835, les autoritats militars van mostrar un gran interès a recuperar la fortificació de Berga, que presentava un aspecte ruïnós després de la guerra del Francès. Amb els atacs continus del bàndol carlí, el seu estat no era òptim per a la defensa. La ciutat va contribuir a la seva construcció amb molts sacrificis, fins al punt que tot l'empedrat dels carrers va ser utilitzat per fer de nou les fortificacions de Berga i el castell.
Els carlins ocupen la ciutat
El dia 12 de juliol de l'any 1837 els carlins van ocupar Berga i van acabar de construir l'entramat defensiu per armar i protegir la capital carlina de Catalunya. Tenien la voluntat de fer una vila costosa d'assaltar. Berga disposava d'una posició privilegiada, pròxima a la frontera francesa i clau en l'accés a la plana catalana. En el capítol escrit per Martí Picas «Les defenses exteriors de Berga» del llibre El Carlisme d'ahir i avui de Daniel Montañà i Josep Rafart, s'apunta que la situació defensiva de Berga va canviar radicalment amb l'entrada del comte d'Espanya en substitució del comandant Juan Antonio de Urbiztondo. Charles d'Espagnac va intentar aplicar més disciplina i va incidir en la fortificació de la ciutat. Es van crear nombrosos parapets, trinxeres i fortificacions menors. També se'n van crear de més importants, com el cas de la Torre de la Petita, entre el 1937 i el 1838.
21 punts i el castell
Segons el plànol de Berga l'any 1840, després de la caiguda de la ciutat carlina a mans del general liberal Espartero a la batalla de Berga, es mostren 21 punts de defensa. Segons Martí Picas, el 22è seria el mateix castell de Berga, ja que és el centre de l'entramat defensiu de la població. Aquests 21 punts no eren tots de la mateixa mida ni tenien la mateixa importància. En un article publicat per Juan Antonio Sáez García anomenat «Los fuertes liberales en el entorno de San Sebastián durante la I Guerra Carlista» l'autor diferencia diferents tipologies: forts, bateries, cases fortes, reductes i tor-res. Tant a la ciutat basca com a Berga, aquests punts se situaven estratègicament en els turons.
Les defenses de Berga
Els forts eren les fortificacions de més categoria i Berga en tenia dos. El fortí de la Torre de la Petita era la construcció més complexa de tot l'entramat i la segona, el fort de Santa Magdalena, estava ubicada a 200 metres de l'extrem est del castell. Les bateries són el següent element defensiu i disposaven de peces d'artilleria. Estaven situades en indrets ideals per defensar els accessos a la vila. A Berga se'n van construir dues, el parany de Don Mariano, la més petita de totes, i la bateria del tossal de Pau Vila, a l'entrada sud.
En tercer lloc hi havia les cases fortes, unes fortificacions a les quals es va recórrer arran de la manca de recursos. En primer lloc trobem el santuari de Queralt, la més important de l'època. Després del fortí de la Petita i de la bateria de Pau Vila era el tercer punt més rellevant i s'usava com a presó o refugi. La roca de la Pila, situada a l'extrem nord-oriental, i la casa de Noet, ubicada al municipi d'Avià, són les dues cases fortes restants. La casa de Noet, com explica Martí Picas, va ser clau en la batalla de Berga ja que la principal escaramussa va ser al seu entorn.
Les fortificacions més nombroses de Berga el 1840 eren els reductes i se'n poden identificar un total de 12. Els de guaita s'ubicaven al castell berguedà, Mercadal, Fullaracs Jussà i Casampons (2). Els defensius eren a Fullaracs Sobirà, Fumanya, Escorxador, Casampons i serra de Noet (3). Finalment, les fortificacions restants són les torres que flanquejaven el castell, Sant Andreu i Majà.
