07 de març de 2020
07.03.2020

La vida a la colònia a través de les dones

L'obra de teatre «El silenci dels telers» pretén fer entendre la realitat d'una època per mitjà de testimonis femenins

06.03.2020 | 19:05

El Local del Blat de Gironella serà el punt de partida de l'obra El silenci dels telers, una producció teatral que pretén rememorar la vida a les colònies tèxtils a través de testimonis femenins. L'espectacle produït per l'actriu gironellenca Maria Casellas vol ensenyar el dia a dia de les colònies mitjançant espectadors de privilegi que poden ajudar a entendre la globalitat de tota una època. La creació, escrita per Anna Maria Ricart i dirigida per Ferran Utzet, està inspirada en el llibre homònim d'Assumpta Montellà i s'estrenarà el dia 15 de març a Gironella. Posteriorment es podrà veure a Manresa, l'Ametlla de Merola i Berga abans de fer temporada al teatre Maldà de Barcelona.


Dues dones contrasten vivències

La peça és una ficció protagonitzada per dues dones, la impulsora del projecte, Maria Casellas, actua al costat de l'actriu Andrea Portella. Ambdues representen la Carme i la Pilar, dues veus femenines que recorren 100 anys d'història des del microcosmos d'una colònia tèxtil amb l'objectiu de contrastar vivències que transportaran el públic a l'interior de la fàbrica o l'església. Maria Casellas va argumentar que «sempre m'havia sorprès el contrast d'aquest món tan ordenat, construït enmig d'un territori natural. Alhora també em sorprenia el contrast dels testimonis que jo escoltava. Senties que aquestes treballadores parlaven de les colònies des d'un sentiment de gratitud. Sentien que havien tingut una vida plena i feliç vivint a les colònies». Testimonis que contrasten amb el d'altres dones que també apareixen en el llibre i que no en tenen un record tan positiu.


Una vivència personal

En la presentació, que va tenir lloc en el marc privilegiat de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, Casellas va explicar que «l'obra parteix d'una idea personal. Jo soc nascuda a Gironella, a Cal Bassacs. Des de casa meva es veu la fàbrica. De petita anàvem a jugar a la resclosa, al costat del riu, entràvem a la torre de l'amo... la meva mare i les meves àvies havien treballat a la fàbrica, així que havia sentit un munt d'històries sobre les colònies tèxtils».

Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gironella, que ha exercit de mecenes, i l'empresa Liven, Casellas ha aconseguit portar als escenaris una obra que pretén ensenyar la realitat de les colònies a aquells que la desconeguin i que s'introdueixin en la seva realitat més quotidiana aquells que se les sentin pròpies. «Nosaltres ho tenim molt a prop i ho coneixem, però hi ha molta gent que no sap què són les colònies tèxtils. Em vaig preguntar què podia fer jo des de les arts escèniques per fer extensiu aquest patrimoni que sento meu», explica Caselles.

I la resposta va ser la creació d'aquesta obra que vol aconseguir el seu objectiu a través de veus femenines. Maria Casellas explica que «sempre es parla dels amos, dels diners, de les empreses... però qui feia anar les màquines eren les dones. La majoria de treballadores de les fàbriques tèxtils eren dones i volíem posar el focus en aquestes petites formiguetes que són aquestes dones que feien anar les fàbriques i que han fet possible que la història pugui avançar».


La memòria històrica

Lluís Vall, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Gironella, va mostrar-se entusiasmat amb el projecte i va manifestar que «ens hi hem involucrat des del minut zero, vam veure molt important creure-hi, ja que s'ha viscut molts anys d'esquena a la memòria verbal del que era la gent i les persones de les colònies. S'ha focalitzat el treball en l'arquitectura i els elements, però no ens hem dedicat suficientment a conservar aquesta part d'experiència, de vivències o de persones que hi havia darrere les fàbriques».

El silenci dels telers té una gran part de memòria històrica, però segons la seva productora «no és una obra de memòria històrica». Es tracta d'una creació ficcionada a través de situacions dramatitzades en les quals inevitablement tot el que s'està explicant s'emmarca en la memòria històrica i social de l'obra.

Andrea Portella va destacar la importància de l'espai sonor en una escenografia fixa. «L'espai sonor és més important que en qualsevol altra obra, ja que a les colònies hi havia un soroll constant de telers i això ha caracteritzat molt la manera que tenien de comunicar-se o l'estructura de l'espai. L'escenografia és fixa, ens movem d'espais però el voltant no canvia i l'espai sonor ens ajuda a situar-nos en diferents llocs».


Activitats paral·leles

L'obra ha suposat un treball de documentació extens sobre les col·lonies tèxtils que permetrà realitzar activitats complementàries. Es farà una exposició de fotografies a la biblioteca de Gironella del 9 al 15 de març on es podrà veure una selecció d'imatges del procés de creació de l'espectacle i de les entrevistes realitzades a diferents testimonis. També es farà una xerrada a la biblioteca de Berga durant la setmana prèvia a la funció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit