La contradicció, la peculiaritat i la desraó d'aquest conflicte està en el fet que hi ha pastures per a tots, i per a molts més. A Saldes hi ha sis ramaders, cinc dels quals menen vaques i un últim ovelles. A la localitat, a banda de les pastures "privades" de la muntanya de Gresolet, hi ha totes les pastures que ofereixen els terrenys comunals del municipi, des d'Ensija, passant per terres comunals com el Tossal, la Costa Freda, el Pla de l'Espinal, Coll de la Trapa, Mirador, i molts d'altres. Aquestes terres comunals són les que aprofiten els ramaders passat l'estiu, quan el bestiar inicia la baixada de la muntanya i retorna, gradualment, a les explotacions.

Els cinc ramaders de vaques tenen entre tots menys de 400 caps de vaques de carn. Qui més en té és precisament la parella Aguilar Ferrer, amb unes 130 vaques. Per tal que el lector se'n faci una idea, la muntanya de Gresolet té més de 1.700 hectàrees. Val a dir que no totes són pastures, òbviament. Però la magnitud de la muntanya queda evident. I cal tenir present, segons els càlculs fets pels tècnics que en saben d'això, que una vaca necessita poc més d'una hectàrea de pastura.

Per acabar de reblar el clau, els Aguilar Ferrer van demanar poder pujar les vaques a les pastures d'Ensija, de titularitat municipal, quan van haver de retirar les vaques de Gresolet. Les pastures d'Ensija, que no surten a subhasta, s'adjudiquen de forma habi- tual al ramader local que gestiona una explotació d'oví, l'única del municipi: Joan Guillemas, de Cal Fava. Sempre s'ha fet així, amb la qual cosa li van denegar aquesta possibilitat. Això no ha tret, però, que les ovelles de ramaders d'altres localitats catalanes i les vaques d'altres dels ramaders de Saldes sí que han pogut pujar, afirmen els afectats. I és que, com reconeixen totes les parts implicades, de pastures "n'hi ha de sobres".