L'església parroquial de Santa Eulàlia acull, avui, a les 12 del migdia, l'ofici funeral per Josep Deseuras Vilanova (la Coma, 1918-Berga, 2010), que va morir, ahir, als 92 anys, a l'Hospital Comarcal Sant Bernabé. Deseuras va ser fotògraf i resistent antifeixista, llibertari, militant de la CNT i contrabandista. El seu fons, de més de 153.000 negatius, està digitalitzat i dipositat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà després que el maig de l'any 2006 en fes donació a l'Ajuntament de Berga. Aquell mateix acord preveia que la ciutat crearia un concurs fotogràfic amb el seu nom i una exposició retrospectiva que encara no s'han fet. De moment, ahir, l'Arxiu Comarcal del Berguedà va tornar a muntar l'exposició de 36 fotografies inèdites corresponents als anys 50 i 60 feta l'any passat conjuntament amb el consistori i Ràdio Berga, que en va editar un calendari a més d'algunes caricatures i autoretrats. L'arxiu té previst a partir d'avui, i durant una setmana, projectar una selecció d'unes 300 imatges de Deseuras a través d'una pantalla de televisió.
La regidora de Cultura, Carme Barniol, va dir que Josep Deseuras va ser "un testimoni gràfic molt important de la història de Berga", que va capturar instantànies de "temàtica molt diversa". La seva obra es pot consultar a l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El fons està catalogat i hi ha una base de dades que es pot consultar a l'ordinador de la sala de l'arxiu amb les imatges associades. El catàleg també està imprès i ocupa 274 pàgines. El fons és de consulta lliure, però de les fotos que tenen consideració de privades, com per exemple comunions o batejos, només en poden obtenir reproduccions dels protagonistes els seus hereus. Tot i així, hi ha desenes de milers de fotografies que són públiques.
Testimoni d'una època
El nom de Deseuras, que va néixer a cal Julitó a la Coma (Solsonès), està lligat a la història de la segona meitat del segle XX de la ciutat. La seva vida va estar marcada per la fotografia, la guerra, el combat antifeixista, la resistència, el contraban i l'excursionisme.
Va viure al seu poble nadiu fins als 14 anys. La seva mare treballava a cal Corneta i el seu pare era bosquerol. Ell també va treballar a la fàbrica berguedana. Quan va esclatar la guerra, sent ja ajudant de contramestre, va anar a treballar en una altra fàbrica de la Pobla. En aquella època era membre de la CNT i de les Joventuts Llibertàries. Va servir a Extremadura a la secció de cavalleria. El Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer dels Països Catalans li atribueix la fundació d'una cèl·lula de resistència. Una de les feines que feia era evacuar persones cap a França, i també material, i fer d'enllaç amb grups de maquis com els també berguedans Marcel·lí Massana i Ramon Vila. Va conèixer dirigents històrics de la CNT, com Josep Ester i Borràs, ja que es va estar a casa seva a Tolosa quan va ser a l'exili.
Va poder tornar a la Berga franquista del 1948 sense problemes gràcies a la bona relació familiar amb l'alcalde i cap de la Falange, Joan Noguera, ja que la seva mare i una altra dona li havien fet de dides. Tot i la distància ideològica entre tots dos, Deseuras deia en una entrevista a aquest diari el maig del 2006, que "érem molt amics". Gràcies a això va esdevenir el fotògraf oficial del consistori berguedà i un testimoni d'excepció del moment. A més dels encàrrecs municipals, va retratar batejos, comunions i casaments de molts berguedans. També va fer fotos de paisatge de natura, una de les seves grans passions, així com l'excursionisme i l'esquí de fons.
Deseuras no va tenir mai botiga, feia la feina a casa i sortia al carrer, una cosa que en aquell moment era poc usual. De formació bàsicament autodidacta, el seu interès i la lectura li van fer conèixer bé l'ofici i alguna de les seves icones, com Francesc Català-Roca, que li va presentar Josep Maria de Martín, pintor berguedà desaparegut que era amic seu.
