L'Aplec del Pi ha aconseguit aplegar unes 2.500 persones al llarg del matí en la cita anual del catalanisme recuperada el 1980. Enguany era la primera vegada que la jornada se celebrava amb el Pi mutilat després que uns desconeguts en van serrar una branca el 13 de maig enguany. Paradoxalment l'agressió ha provocat que moltes més persones s'hagin desplaçat fins el petit municipi berguedà de Castellar del Riu on se celebra per seguir l'esdeveniment en directe, fer sentir la seva veu a favor de la independència del país i donar suport a l'aplec.

L'Assamblea Nacional Catalana (ANC) de Berga ha aconseguit completar la gran V preludi de la de l'Onze de Setembre a Barcelona que feia de 77 metres de llarg per uns 9 d'amplada amb la participació d'aproximadament 1.400 persones.

L'alcalde de Castelar del Riu Adrià Solé ha explicat que el Pi es reforçarà amb una estructura de ferro que subjecti els tres braços del vell arbre una actuació que es farà abans de la tardor.

Els oradors de la diada han estat el politòleg i ecsriptor Roger Buch, l'historiador David Garrido, el vicperesidnet d el'ACN Jaume Marfany, Maria Plana representant de la Plataforma Som Països Catalans i el professor de les balers jaume satre qu eenguany va fer 40 dies de vaga en contra de la llei Bauzá i a favor d'un ensenyament públic de qualitat i en català. Sastre que ha estat llargament aplaudit ha volgut agrair el suport rebut des de l'ANC de Berga que justament li va enviar una estella de la branca serrada del Pi de les Tres Branques en el seu dia.

L'ANC de Berga ha repartit 42 plançons de pins de tres branques a diferents representants de l'entitat perquè els plantin cadascun al seu territori

Al Pi Jove s'han pronunciat els parlaments de representants de l'esquerra independentista. Hi han intervingut Roser Valverde del Casal Panxo de Berga, Marc Pujals d'Arran, Anna Alsina de la CUP i Manel López d'Independència per Canviar-ho tot. Al final dels parlaments tres joves amb els caps tapats han emergit d'uan part dle bosc i han mig cremat una bandera espanyola lligada a una de França, en un fet aïllat sense més conseqüències.