Passa poques vegades que l'església parroquial de Berga s'ompli de gom a gom, i encara menys que en quedin persones fora, tal com va passar amb les que van voler acomiadar-se del metge Lluís Ballús i Planas, mort als 62 anys a causa d'una malaltia irreversible. La cerimònia celebrada ahir a la tarda al temple berguedà va ser multitudinària i molt emotiva. Desenes d'assistents van haver de seguir l'acte des de l'exterior del temple a la plaça de Sant Pere. Preveient-ho, ja s'hi havia instal·lat megafonia.
Mitja hora abans de l'ofici, l'església parroquial ja era plena i pels altaveus, de fons, van sonar les músiques que agradaven al finat, un gran melòman. El funeral va aplegar la família, amics, com-panys, coneguts, centenars de persones dels diferents mons en els quals es movia Ballús: la sanitat, la música, l'independentisme.
La cerimònia va començar al so de la moixaranga interpretada en directe per músics berguedans que van acompanyar l'entrada del fèretre, portat per amics i companys del difunt. Estava cobert per dues estelades, l'una blava i l'altra vermella. Aquest va ser un símbol de la unió que ell defensava perquè l'independentisme fos un moviment transversal que inclogués tothom. Van oficiar mossèn Josep Maria Vila, Camil Viladrich i Ramon Viladés en una cerimònia religiosa on van destacar el caràcter i el tarannà obert i generós del berguedà.
