En la sentència, la jutgessa qualifica d'encertada la decisió del centre d'instal·lar la càmera i, malgrat que es va col·locar sense permís judicial, assegura que va ser una mesura proporcional al dret que es volia protegir, és a dir, el dels menors. La magistrada conclou que, del contingut de les imatges, "s'evidencien tractes que, com a mínim, mereixen el qualificatiu d'humiliants i degradants sobre els menors".

A més, afegeix la magistrada, les imatges no anaven acompanyades de so, "la qual cosa hauria evidenciat encara més el sofriment dels menors". De fet, a les imatges es veu clarament com el nen introduït al revés a dins del sac de dormir no para de bellugar-se de mans i peus intentant sortir-ne, cosa que impedia la mestra, asseguda a la boca de l'obertura. Pel que fa al nen a qui forçava a menjar, també intentava fugir de l'acció de la mestra, cosa que ella impedia tot bloquejant-li tant els braços com les cames.

Segons retreu la sentència, les víctimes, "a causa de la seva curta edat, no podien queixar-se de paraula, però van evidenciar-ho amb els seus canvis de conducta. Els que fins llavors havien estat nens feliços es van tornar espatandissos i intranquils, i van sofrir alteracions del son i de l'alimentació". Fins i tot, assenyala la resolució, "van arribar a sofrir atacs de pànic quan advertien la sola presència de l'acusada".

Pel que fa a l'altra docent condemnada, Montserrat Guitart, que en un dels vídeos apareix observant els fets, la jutgessa li retreu que se la veia "amb una actitud, com a mínim relaxada, mentre l'altra acusada duia a terme els seus tractes vexatoris cap als menors". Guitart, assenyala la sentència, "va arribar a parlar animadament amb ella mentre estava asseguda tapant el sac del menor, qui, amb el cap en el lloc dels peus no podia ni conciliar el son, ni respirar". La magistrada també fa referència a un altre vídeo gravat per la càmera en què es veu Montserrat Guitart "passar el pal de fregar per la taula on l'acusada Esther, immediatament després, donava el menjar" als nens. "Fins a tal punt podem acreditar que l'acusada era còmplice i facilitava l'acció de l'autora, amb qui compartia el dol perquè la seva acció denotava el coneixement de la finalitat delictiva a la qual prestava la seva col·laboració i la seva pròpia aportació, ja que arribava a tancar la porta d'accés a l'aula, la qual cosa resultava totalment irregular i anormal", explica la resolució. Però d'aquesta manera, afegeix, "garantia que l'acció d'Esther fos eficaç".

La jutgessa recorda que la condemna no només es basa en els dos vídeos, sinó també en el testimoni "coherent" de la mestra que va denunciar els fets, i que en el judici es va ratificar en la declaració.