Els orígens de la festa de la Fia-faia, reconeguda Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco aquest dimarts 1 de desembre, es relacionen amb les festes paganes fetes amb motiu del solstici d'hivern i d'estiu i que més tard es reconvertirien en les festivitats de Nadal i Sant Joan.

Torxes de fins a 4 metres

Les faies que es fan servir durant l'acte poden tenir fins a quatre metres de llargada i prop de 30 centímetres de gruix.

Una festa en honor del Sol

Aquestes celebracions es feien en honor al Sol i tenien en el foc un dels seus elements centrals. Amb el pas dels anys, però, bona part de les celebracions d'hivern s'han anat perdent.

Una tradició de 700 anys

Es deconeix la data exacta en què va començar la tradició, però es creu que a Bagà s'hi celebra des que es va fundar el municipi, el segle XIV.

Set dies de preparatius

Els preparatius per la festa comencen una setmana abans, quan els infants surten a collir les herbes amb què es confeccionaran les torxes i se l'enduen a casa per posar-la a assecar. L'herba en qüestió rep el nom científic de Cephalaria leucantha, i se li atribueixen poders medicinals.

Sense dones fins fa poc

Des de fa uns anys, la festa s'ha obert a tots els participants incorportant també les nenes i noies dels municipis; cosa que fa temps no es contemplava.

La mateixa festa, però amb diferents variants

Hi ha lleugers matisos entre la manera com es celebra en uns i altres municipis. Per exemple, mentre Bagà celebra concursos al voltant de les faies i de l'estona que duren cremant, Sant Julià de Cerdanyola no ha afegit aquest element.

De les torxes a les torrades amb all i oli

Un cop cremades les torxes les restes s'amunteguen al centre de la plaça i amb les brases i es fan torrades per untar amb all i oli de codony per als assistents.