Els avis les elaboren, els adults les porten i els nens hi col·laboren i en gaudeixen. La tradició de la Fia-faia és una de les que passen de generació en generació i permeten la unió de tota una família. L´art de fer faies passa de pares a fills amb la voluntat de mantenir viva aquesta festa ancestral i única al territori català per donar la benvinguda a l´hivern. La família Pedrals de Bagà és un exemple d´aquesta continuïtat. Llorenç Pedrals, Pere Pedrals i Marta Pedrals han participat i participen de maneres ben diferents a la festa de la Fia-faia. Cadascun hi fa el seu paper, que ha anat evolucionant amb el pas dels anys.
Llorenç Pedrals, l´avi de la família, tota la vida ha viscut la Fia-faia des de dins. Ara fa quinze anys que es dedica a elaborar faies per als seus néts, així com el seu pare n´elaborava per a ell i per al seu fill, en Pere. Llorenç Pedrals assegura que la festa ha evolucionat des que ell era jove. Ara té 77 anys i recorda bé com se celebrava la Fia-faia quan ell era nen. «Era una festa particular de cada carrer. Tots els nens i nenes sortíem davant casa nostra i corríem amunt i avall amb les faies enceses». El mateix recorda el fill, Pere Pedrals. Quan ell era jove, «tot i que vivíem intensament la festa, era molt diferent». Recorda l´encesa de faies al carrer Raval i com es feia una foguera quan estaven a punt de cremar-se.
Pare i fill asseguren que es va anar perdent, «fins al punt que només quedava la celebració de la Fia-faia a la plaça del poble», explica Pere Pedrals. Aquesta celebració mai no s´ha deixat de celebrar cada vigília de Nadal, però recorden que va tenir una important davallada.«S´havia intentat revifar amb concursos de faies i altres iniciatives, però no va acabar d´engrescar la gent», explica l´avi de la família. Va ser a partir del 2002, quan es va recuperar la baixada de les faies des del Siti, que, segons Llorenç i Pere Pedrals, «va ser una de les millors idees perquè la festa tingués més participació».
Actualment són centenars les persones que es reuneixen a la plaça Catalunya per rebre la vuitantena de fallaires que fan la baixada de la muntanya amb el toc d´oració per arribar fins a la plaça Galceran de Pinós, on s´acaba la festa amb danses, fogueres i menjant coca i allioli de codony. Segons Llorenç Pedrals, «aquest canvi ha servit per convertir una festa que era particular de cada carrer i dels seus veïns en una celebració conjunta dels baganesos, però també de persones que vénen de fora».
La més petita de la família, de 12 anys, Marta Pedrals, viu la celebració de ben a prop gràcies a la participació activa del seu avi i també del seu pare. A part d´ajudar el seu avi a fer les faies, any rere any assisteix a l´entrada del poble per rebre els fallaires, acompanyant-los fins la plaça on es fa el fi de festa. «Crec que és una tradició molt maca i tinc ganes de fer 14 anys per poder participar a la baixada portant una faia», explica. El descens de les faies està limitat a participants a partir de 14 anys per temes de seguretat, i segons preveuen els organitzadors, aviat s´haurà de limitar la participació amb un nombre tancat de fallaires.
El pare de la Marta creu que és important introduir la festa als nens des de ben petits. «El foc, el fum i les guspires poden espantar-los i s´ha d´anar en compte, però si t´esperes que creixin molt, potser llavors no s´hi interessaran tant». És aquest el cas de la Marta Pedrals, que, segons el que ella recorda i el que li han explicat a casa, no se n´ha perdut cap.
El secret de l´elaboració
L´avi de la família ja té a punt les faies d´enguany. Fa un mes que va sortir a buscar la Cephalaria leucanta per assecar-la i fa una setmana que les ha elaborat perquè estiguin preparades per a aquest vespre. Llorenç Pedrals assegura que el secret de la seva elaboració és «cavalcar bé les faies unes amb les altres perquè s´aguantin entre elles. Si les poséssim totes juntes, quan les lligaríem no acabarien de quedar fixades». El seu fill, Pere Pedrals, escolta atentament totes les explicacions d´en Llorenç. Assegura que ell n´està al cas per quan hagi de fer-ne. «No és que no en sàpiga fer, però s´ha de tenir molta més pràctica i això només s´aprèn quan fa molts anys que en fas», explica.
Tota la família està preparada per a l´encesa de la foguera d´aquest vespre al Siti. Una tradició que els baganesos, petits i grans, esperen amb il·lusió abans de donar el tret de sortida a les festes de Nadal.
Article publicat el dia 24 de desembre del 2011
