Gerónimo de Agüero del Peredo. Aquest és el nom de l'alcalde major de Berga que el 1805 va voler que es prohibís la Patum. Aquest episodi poc conegut de la festa és el que ha estudiat el jove músic berguedà Jordi Sabata, director de la banda de l'Escola Municipal de Musica. El seu treball el va donar a conèixer ahir a la tarda, a Berga, en una xerrada emmarcada dins els actes de celebració del desè aniversari de la proclamació de la festa com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial per part de la Unesco.

L'any 1805, l'alcalde major de Berga va demanar a l'autoritat competent, la Reial Audiència de Catalunya, que no atenguessin la petició dels seus regidors del consistori que ell presidia per fer la Patum. La raó: la considerava una festa "perjudicial i indecorosa".

En el seu treball Dos apunts patumaires, Jordi Sabata explica en que l'alcalde va fer aquesta petició segurament perquè "tenia clar que li quedava poc temps a la ciutat". En fou alcalde sis anys, del 1799 fins a l'esmentat 1805. Durant aquest període Gerónimo Agüero del Peredo, fill de la Vall de Oz (Cantàbria), va aconseguir sembrar la zitzània entre diferents agents del teixit social berguedà. El seu tarannà de busca-raons, segons explica Jordi Sabata, fa forat fins i tot entre els seus col·legues regidors, els quals, farts d'aguantar les seves constants sortides de to i provocacions, van denunciar davant del rei Carles IV el que consideraven "abusos de poder" del seu alcalde major.