El cor Giovinetto no ha estat l’única presència berguedana a la tercera edició del programa de TV3 Oh Happy Day! Toni Sánchez i Macarrilla, de Berga, també hi ha participat amb el cor Veuscomsí, que es va quedar a les portes de la semifinal. Des de fa quatre anys estudia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. Es confessa un amant de la música des de petit i espera poder-se dedicar a la que és la seva passió.

D’on li ve l’interès per la música?

En gran part he de donar les gràcies a la meva mare, ha estat ella qui m’ha inculcat l’amor per la música. Des de ben petit sempre em cantava i encara ara ens posem a cantar tots dos sempre que podem. Els meus pares sempre m’expliquen que de petit, quan sortien anuncis amb música, em quedava embadalit davant del televisor. També havia fet un espectacle d’imitació d’artistes a Sant Jordi i durant tres anys vaig imitar el David Civera. Als 19 anys vaig començar a fer classes de cant al Soterrats Tallers a Berga amb el Jordi Costa i l’Anaïs Vila. Fins que vaig anar a Barcelona a Eòlia, i fins avui.

Com arribeu al concurs de TV3 amb Veuscomsí!?

Ens hem conegut tots cursant l’assignatura de cor de teatre musical a l’escola Eòlia. Fa dos anys que estem junts amb un repertori de cançons de musicals a veus. Feia molt temps que parlàvem que teníem ganes de fer un salt i ens va semblar que el podíem fer presentant-nos al concurs. Som un cor amb molta personalitat, tenim veus molt diferents, som molt positius i disciplinats però també tenim un punt molt gamberro.

Com valoreu el vostre pas pel programa?

Vist amb una mica de distància, ha estat una experiència molt enriquidora i positiva que mai oblidarem. Recordo especialment el dia que vam interpretar Els teus ulls Glaucs, de Glaucs, amb piano a quatre mans. Va ser màgic. També Pa amb oli i sal, dels Blaumut, que amb què vam aconseguir ser la cançó favorita. Possiblement aquests han estat dos dels moments que van suposar un salt positiu. Hem estat un dels cors més versàtils i gala rere gala hem intentat fer cas de les crítiques del jurat per anar millorant. Amb el pas pel programa ens hem unit molt i ens hem convertit en una petita gran família. Dels tres membres del jurat el Dani Anglès ha sigut el més objectiu i el més tècnic. Tenia més criteri a l’hora de dir crítiques, ens ha sorprès molt positivament.

Us esperàveu entrar al concurs?

Teníem moltes ganes i il·lusió d’entrar el programa. Des de la segona edició vam parlar de presentar-nos-hi però al final no vam poder. Quan vam saber que n’hi havia una tercera edició no ens ho vam pensar dos cops i ens vam llançar a la piscina. Quan el juny vam fer el primer càsting vam tenir molt bona sensació. Al juliol ens van dir que havíem passat al càsting final i vam estar treballant durant tot l’estiu. Quan vam trepitjar el plató tot era nou per a nosaltres, les càmeres, el jurat, saber que et veurà molta gent i que estaríem exposats a l’opinió pública. Estàvem molt contents però molt nerviosos a la vegada de saber que ens ho jugàvem tot a una sola carta i que dels dinou cors només n’entrarien deu. Existia la possibilitat de no entrar i per això hem de donar les gràcies al Roger Coma per prémer el botó verd i al Dani Anglès per l’acte de fe, com va dir ell.

Creu que Giovinetto, Mèlt i Jarks eren candidats a ser a la final?

Sí. Dels cors del concurs, aquests eren els que tenien més nivell i possibilitats d’arribar lluny dins el programa. També he de dir que aquest any s’ha premiat l’originalitat, no perquè aquests no siguin bons, perquè ho són molt, però responen a un perfil que no s’havia vist en altres edicions, i això crida l’atenció. Per a mi els Veuscomsí! érem mereixedors d’haver arribat a la semifinal i, per què no, optar a una plaça a la final. Igualment estem orgullosos de l’evolució que hem fet i ens sentim semifinalistes.

El quartet Mèlt ha estat el guanyador. Com ho valoreu tenint en compte que no és un cor, sinó que són quatre membres?

Estic molt content que hagin guanyat ells. Al càsting final del setembre vam coincidir als assajos allà al plató i des del primer moment ens van atrapar, tot i ser un grup menys nombrós.

Quins projectes té entre mans en l’àmbit professional?

Ara mateix estic treballant en l’obra Essència absoluta, una adaptació del Perfum dirigida per Mar Monegal que estrenem el proper 14 de desembre amb tres funcions al Teatre Eòlia. Per altra banda, també treballo en un projecte de creació amb l’Ivan Morales que estrenarem al maig del 2016. Pel que fa al nostre grup, el 18 i 19 de desembre estarem actuant a la plaça Catalunya amb la Protectora d'Animals de Collserola. I també el 19 a la nit, cantarem a Badalona amb els Blaumut. De moment, l’agenda arriba fins al 27 de desembre, quan actuarem al Parc de Nadal d’Alp i Puigcerdà. Com a berguedà, em faria molta il·lusió venir a fer un concert a Berga i a Manresa.

L’estada al concurs us obrirà portes professionals?

Després de participar al concurs ens van sortint cosetes. L’altre dia vam cantar amb el Cesk Freixas al Liceu, que va ser una gran experiència. L’Oh Happy Day! és una finestra on et veu molta gent i hem d’esperar a veure què és el que ens depararà el futur, tant de bo si-

guin moltes coses bones.

És complicat dedicar-se al món de la música i el teatre?

És molt complicat, però tinc clar que sempre m’ha omplert, i fer teatre i música és el que he volgut des de petit. Tots els que ens volem dedicar a això sabem que no és una feina estable, tens temporades amb molta feina i d’altres un gran buit, però malgrat això sé que és aquesta la vida que vull viure. No em veig dedicant-me a una altra cosa que no sigui aquest món de l’art, i també he de dir que sóc una persona de cul molt inquiet i necessito reptes nous.

On es veu d'aquí a uns anys professionalment?

Em visualitzo dedicant-me al que més m’apassiona: fent musicals i obres de teatre. També continuaré formant-me, ja que en aquesta professió mai deixes d’aprendre. Quant al grup, m’agradaria molt que tot ens anés bé i poder treure un disc amb els Veuscomsí. Seria genial és un projecte pel qual estem tots molt il·lusionats i hi creiem molt.