La carretera BV-4024 de Bagà a l'estació de Coll de Pal té una intensitat mitjana diària de 77 cotxes de dilluns a divendres, xifra que els dissabtes arriba als 229 i els diumenges als 273. El cost de manteniment és de 339.000 euros anuals, que paga la Diputació de Barcelona, administració a qui pertany la via. Als hiverns que neva, aquesta carretera és una de les que surten habitualment al recull d'incidències del Servei Català del Trànsit (SCT) perquè no s'hi pot circular perquè es tanca per raons de seguretat. L'obertura de la via tot l'any és una reivindicació històrica dels dirigents de l'Ajuntament de Bagà que ara han tornat a plantejar a l'ens provincial.

En declaracions a Regió7, el diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, de la Diputació de Barcelona, ha explicat que els problemes es concentren als darrers 4 quilòmetres (del punt quilomètric 17 al 21) d'una carretera situada a 2.000 metres d'altura amb tots els riscos que se'n deriven. "D'una mitjana de 22 caps de setmana esquiables, en els últims tres anys, aquesta carretera l'hem hagut de tallar una mitjana de quatre vegades", explica Jordi Fàbregas, que matisa que es tracta d'una mitjana, "de vegades n'han estat cinc i altres dos o tres cops".

L'aposta per la seguretat

La gran preocupació de la Diputació és garantir-hi la seguretat. Quan els risc d'allaus a la zona ho fa aconsellable, es talla al trànsit la BV-4024. "A partir d'un nivell 3 de risc d'allau, nosaltres tanquem la carretera perquè és el que els nostres tècnics ens diuen. Amb això som absolutament clars i precisos: amb un risc 3 d'allaus tanquem la carretera i la continuarem tancant" per evitar que algú prengui mal. "Aquesta és la petita controvèrsia que s'ha generat", relata Fàbrega sobre el fet que els responsables municipals de Bagà "voldrien que no es tanqués mai".

Tanmateix, el diputat Fàbrega ha dit que "estem disposats a dialogar"amb els responsables de l'Ajuntament de Bagà i també de les estacions d'esquí de la Molina i Masella " i a trobar-hi una solució" partint de la base que el manteniment de la carretera costa diners a la Diputació i que d'entrada "no hi invertirem més enllà del que ja ho fem". Fàbrega explica que les opcions poden ser diverses i les enumera: "des que ells assumeixen una part de la responsabilitat a través d'una cessió de l'últim tram, com que ells puguin fer les inversions perquè no s'hagués de tallar mai", però precisa que es tractaria "d'inversions milionàries. Si algú les assumeix, nosaltres no hi tindrem cap problema", afirma.