La tòfona negra (Tuber melanosporum) és un diamant negre en brut que el Berguedà ha de saber polir per treure-li rendiment en diferents sectors. D´una banda, apostant pel seu cultiu a través de plantacions d´arbres micoritzats-inoculats d´aquest fong- perquè en produeixi de forma controlada; de l´altre posicionant-la al mercat com un producte turístic per aconseguir que visitants de poder adqusitiu mig i alt vinguin a la comarca a descobri-la. I , finalment, el de l´oferta gastronòmica ja que és un producte molt preuat entre els amants de la bona cuina.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de la jornada tècnica sobre les oportunitats que la tòfona té per al desenvolupament rural. Hi van intervenir experts del Centre Tecnològic Forestal Forestal (CTF) com Daniel Oliach i Denis Boglio; el director de la Fundació Alícia, el gastrònom Toni Massanés; el professor de cuina especilitzat en Patrimoni Alimentari i Tòfona; Ismael Ferrer; el secretari d´Hostaleria i Turisme del Berguedà, Ramon Sala i Rosa Serra, coordinadora de l´àrea de desenvolupament econòmic local de la Diputació. Va ser ella qui va dir que el Berguedà no té cap producte amb «l´alt valor comercial» de la tuber melanosporum. «Ni els turistes ens donen tan rendiment con un quilo de tòfona negra» va asegurar. Va reblar la seva intervenció dient que el Berguedà ha de saber aprofitar el seu patrimoni tofoner: «de rovellons n´hi ha a tot arreu però de tòfona no».

Ismael Ferrer va dir que «l´olor de la tòfona negra és una emoció, menjar-ne un plat amb tòfona és enamorar-se, és memorable». Per la seva banda, Toni Massanés va apuntar que per atraure turistes «a menjar-ne, els primers que n´hem de menjar som nosaltres».