La Generalitat deu almenys 6,3 milions d'euros a 25 ajuntaments dels 31 de la comarca i del mateix Consell Comarcal. Aquesta xifra és superior perquè en aquest comput hi falta el deute contret amb Berga, Puig-reig, Santa Maria de Merlès, Sant Julià de Cerdanyola, La Quar i Olvan. Aquests ajuntaments no han facilitat aquesta informació al Consell Comarcal per tal que el seu president traslladi la reclamació del pagament a la Generalitat. Així és com es va quedar que es faria en la darrera reunió del consell d'alcaldes del Berguedà celebrada el febrer. El president comarcal David Font ho ha comunicat a Joaquim Ferrer, Secretari d’Administracions Locals del departament de Governació amb qui s'ha reunit, aquest dimecres 2 de març, a Berga i a qui ha plantejat la reclamació dels seus homòlegs berguedans per tal de cobrar aquests diners. Aquesta trobada s'havia programat per « tractar els programes europeus que estan a punt de sortir i on com a comarca hi particiaparem» ha informat Font.

Segons la informació facilitada al Consell pels 25 ajuntaments berguedans que han contestat la crida de l'ens comarcal «el deute que surt en global dels diferents departaments és de 6.315.214,26 euros, dels quals el menor és a Sant Jaume de Frontanyà i el més gran al Consell Comarcal del Berguedà» amb 1.969.293,24 euros. Font ha indicat que «cal tenir en compte que manquen els següents municipi (que no han passat la informació): Berga, Puig-reig, Santa Maria de Merlès, Sant Julià de Cerdanyola, La Quar i Olvan». Per tant, el deute és superior tot i que no està quantificat perquè manca aquesta informació.

David Font ha explicat que «part del deute contret està en la plurianualitat del 2016 (és a dir, un dret de cobrament concret d’un Ajuntament es pot pagar en 3 anualitats consecutives), per la qual cosa estaria dins el termini de pagament encara».

El president del Berguedà creu que «cal posar en valor la feina feta per 25 ajuntaments i el propi Consell Comarcal de “fer els deures” » matisant que han pogut traslladar al Govern «la situació i preocupació» per cobrar d'aquells ajuntaments que els han faclitat les dades necessàries «mentre que altres no ens han facilitat cap tipus d’informació i, per tant, no hem pogut disposar del detall de temes pendents. Nosaltres podem interlocutar en nom de qui col·labora, no de qui més crida».