L'aglomeració de visitants en moltes zones de la riera de Merlès no només té efectes negatius en l'atractiu turístic d'aquest espai protegit. L'afluència massiva de turistes també ha provocat que, els darrers quinze anys, diferents espècies al·lòctones -és a dir, no originàries del territori- s'hagin ensenyorit dels torrents i hagin desplaçat bona part de les espècies autòctones.

Segons la biòloga de l'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctona (ADEFFA), Núria Valls, el pla de gestió de la riera que encara s’està desplegant hauria de garantir un control estricte d’aquesta mena d’animals i preveure més recursos i estratègies efectives per protegir la flora i la fauna pròpies dels hàbitats del curs del torrent.

Valls explica que actualment, a la riera de Merlès, hi ha les següents espècies exòtiques invasores: visons americans, crancs de riu vermells i crancs senyal -també provinents d’Amèrica del Nord-, i diversos tipus de peixos, com ara el barb roig, que es va introduir a Catalunya a final dels anys 80 per satisfer els aficionats a la pesca esportiva. Tots aquests animals han envaït el territori per la mà de l’home.

La presència d’aquests éssers vius exòtics a la riera de Merlès ha generat greus desequilibris en l’ecosistema. Com a exemple, Valls explica que el cranc de riu vermell degrada molt els espais on viu i es reprodueix, ja que pot excavar fins a dos metres de fondària el llit dels rius per construir el seu cau. A més a més, és un animal que cria molt i que és portador de l’afanomicosi o pesta del cranc, una malaltia que afecta mortalment els crancs de riu comuns d’arreu d’Europa, entre els quals les espècies autòctones catalanes.

Des del 2003, l’ADEFFA treballa per controlar i eliminar les espècies invasores que habiten la riera de Merlès. En aquest sentit, cada any al juliol organitzen uns tallers de sensibilització ambiental oberts a tothom. «Després d’una classe d’introducció en què els expliquem quines espècies viuen a la riera, la gent que participa en aquestes activitats ens ajuda a capturar exemplars de cranc de riu vermell o de cranc senyal.

L’objectiu d’aquestes trobades no consisteix a fer desaparèixer aquestes espècies del riu, ja que és un objectiu pràcticament impossible, sinó que tothom sigui conscient de la importància de conservar els espais naturals», puntualitza Valls. Tot i això, aquestes captures han aconseguit en els darrers anys fer disminuir el nombre d’exemplars grans, que són els que es mengen les nàiades, una espècie de mol·lusc d’aigua dolça.

Protegir la capçalera

Pel que fa al full de ruta signat per tots els agents implicats en la gestió de la riera de Merlès, Valls i l’ADEFFA demanen que serveixi perquè «es faci complir la normativa vigent», segons la qual els entorns de la riera ja són considerats una zona protegida. «El que cal és que les normes siguin respectades per tothom», demana Valls.

Un dels efectes negatius per a la conservació del paisatge que podrien tenir les restriccions de l’ús públic a determinades zones de la riera és que les multituds de turistes que a l’estiu van a banyar-s’hi o a prendre el sol es desplacin a la capçalera de la riera, a prop de Sant Jaume de Frontanyà, per evitar les sancions. Per aquesta raó, Valls reclama als actors que han dissenyat el pla d’usos i gestió de la riera que destinin recursos a aquesta finalitat. «La capçalera és l’única zona que avui no està protegida», sosté.

La població de crancs senyal en aquesta zona és més o menys similar a la que es pot trobar en altres espais de la riera. El crancs de riu vermells, com que són d’aigües calentes, no arriben a la capçalera i ocupen altres zones.